dimarts, 25 d’abril de 2006

Capritxets

Va passar fa unes setmanes, però encara hi dono voltes.
Havia rebut una carta de la caixa amb la que treballo, oferint-me un crèdit instantani de 15.000 Euros. La carta va anar directament a la paperera.
Al cap d'uns dies, em va trucar una noia, amb l'excusa d'assegurar-se que havia rebut la carta
- I què li sembla? està contenta? -diu tota entusiasmada.
- Home, normal, perquè ho diu?
- Què vol fer, amb aquests diners?
- Miri, que no m'interessa aquest crèdit, no l'he demanat ni el penso fer servir
- No té cap necessitat?
- No -li responc jo cada cop més seca.
- No té algun capritxet?
Aquí em vaig mossegar la llengua, i em sap greu haver-ho fet. Perquè volia preguntar-li quin tipus de capritxets té ella. Dir capritxet a una despesa de 15.000 Euros, em sembla insultant.
Però sembla que anem aquí, no? Capritxets a 15.000 Euros. I que no ens faci vergonya, gastar-nos tants diners en una cosa que realment no necessitem (això és la definició de "capritxet", no?)
"Ho vols, ho tens" deia fa poc la propaganda d'una altra caixa. Ja ho se, que les caixes no han de fer propaganda d'austeritat o de contenció, però és que em sento una mica bombardejada per aquesta incitació constant al consum. I a més, traient-li importància. Fent-ho fàcil, capritxets a 15.000 euros, a retornar en còmodes mensualitats.
La Aisatou, la noia que ve a ajudar a netejar a casa, fa dos anys que no veu les seves filles, que estan a Gàmbia, perquè el bitllet costa 600 Euros. Com és que a ella no li han ofert un capritxet així?