dimarts, 20 de juny de 2006

Tresors

Quedo amb la Maria i la Teresa al parc, amb els fills corresponents, perquè els nens juguin i les mares puguem fer teràpia de grup. La Maria, que és la que viu més lluny, és la primera d'arribar. Ha vingut de l'altra punta de Mataró a peu, amb els seus tres fills (tres!!!!). Perquè la caminada se'ls fes més amena, els ha dit que anaven a buscar un tresor, i els ha dibuixat un mapa dels llocs on passarien. Les figueretes, la riera, el parc... amb pistes del que anirien trobant. Els nens se n'encarregaven de desxifrar el mapa, i decidir cap on havien d'anar. Quan han arribat on havíem quedat els ha amagat una bosseta amb caramels que ells han descobert amb entusiasme.
Els que tenim fills fem molt esforços perquè siguin feliços, intel·ligents, creatius. I això requereix també que nosaltres ho siguem, això de feliços, intel·ligents i creatius. Se que els fills de la Maria tenen molts moments d'aquests que la seva mare prepara amb il·lusió i creativitat i segur que podran dir, quan siguin grans, que van tenir una infantesa feliç.
Ara que molts estem mirant el curs que ve, decidint les extraescolars que han de fer els nens i aquestes coses, convé recordar això. Cal tenir temps per amagar tresors als nostres fills.
Els seus fills estan convençuts que han trobat un tresor. Jo estic convençuda que tenen un tresor de mare.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!! això d'escriure no està fet per jo, ja ho saps. això d'es tresors m'ha recordat es padrí. Perque no escrius alguna cosa sobre es tresor de sa Ràpita? un besito

Anònim ha dit...

La Maria sí que és un tresor! Ara ja no la tinc, per tant ara ja no vull viure.

Espero que els meus fills em perdonin.

T'estimaré sempre amor meu.