dissabte, 13 de gener de 2007

El professor de piano


El David sempre se'n riu de mi perquè diu que estimo molta gent, però és veritat. Ja tinc una edat (ui) en la que mirant darrera, veig que he anat coincidint amb gent molt valuosa que, amb més o menys força, han deixat una empremta important en mi.
I és injust, perquè molta d'aquesta gent no ho sap. Moltes vegades ens costa dir a la gent que ens l'estimem. I amb aquesta vida moderna que portem, que anem sempre tan atabalats, molt sovint no tenim temps d'aturar-nos i tenir cura de la gent que apreciem.
Avui, per exemple, he parlat amb l'Àngel, que fou professor meu de piano durant set anys. Va ser professor, mestre i amic. Em costa definir els sentiments que em provoca pensar en ell, perquè en el món de la música molt sovint entre deixeble i mestre s'estableix una relació molt sòlida que costa d'entendre pels que no hagin estudiat música. Jo vaig sentir sempre per ell una gratitud immensa, i he intentat que els meus alumnes sentin per mi el que jo vaig sentir per primera vegada amb ell: que al meu professor l'importava de veritat que jo me'n sortís, que era algú per ell, que el meu aprenentatge era realment una qüestió que l'ocupava no només la meva hora de classe (dissabtes al matí el primer any, després sempre en divendres) i estudiava moltes vegades no tant per mi com per no decebre'l.
Quan vaig canviar de professor varem anar mantenint el contacte, però com sol passar, poc a poc es va anar espaiant, i ara em fa vergonya recordar els anys que fa que no ens veiem. Avui quan hem parlat ho hem dit, ens hem de veure, conèixer els respectius fills, hem de quedar un dia per dinar... Hem hagut de penjar a corre-cuita, coses de tenir fills, però hem quedat que ens trucarem una altra vegada, a veure si ens retrobem.
Tots tenim gent que ens importa i a la qual no truquem, i ens sap greu perdre-hi el contacte. Però quan més temps passa és pitjor!
Us proposo que quan acabeu de llegir el post, si és una hora decent, truqueu a aquella persona que aprecieu sincerament i a la que us sap greu no haver trucat abans.
Segur que us agradarà tornar a saber-ne coses!