dimarts, 10 de juliol de 2007

Sobre les relacions

Hi ha dues castes de gent: els que estimen, i els que són estimats.
La gent que estima és la que recorda els aniversaris de tothom. La que truca només per saber com va tot. La que sol organitzar sopars, parar taula amb estovalles i espelmes i copes pel vi. La que fa carícies i petons, i quan troba que a algú li para bé la roba que duu, li diu. Durant tot l'any van trobant possibles regals d'aniversaris, i algunes vegades no se'n poden estar i els compren abans d'hora. Per si un cas.
Els que són estimats ho reben, amb més o menys consciència. Sembla com natural, oi? No és que siguin egoistes, no és que ells no estimin també, és simplement que no se'ls acut que si la faldilla que porta tal persona és maca no fa cap mal dir-li. Algunes vegades no recorden els aniversaris. I solen dir que no els agrada regalar coses "perquè toca".
Algunes vegades els que estimen es cansen d'anar donant i es senten buits. Algunes vegades els que són estimats s'atabalen i desitgen que els deixin una mica en pau i no els demanin esforços.
Si sou dels que estimen, cal que vigileu per no demanar a la gent que sigui diferent del que realment és. Cal que preneu consciència que potser la vostra entrega incomoda una mica als altres.
Si sou dels que són estimats, cal que algun cop us mireu el que fan per vosaltres i tingueu un detall, ni que sigui petit, perquè els que estimen es sentin estimats.

5 comentaris:

ruru ha dit...

tens tota la rao !! m'agrada el q has dit
petons

Manel Filella ha dit...

T'entenc Maria...però jo sóc dels que "estimen"...sense passar-se però. I amb això em sento feliç. Més encara si m'adono que l'altre se sent feliç i estimat.I clar...m'agrada que m'estimin i m'agradaria que els encara no m'ho han dit o demostrat m'ho diguin o m'ho demostrin. Em sembla que estem fets d'aquesta mena de pasta... T'estimo, Maria, sense passar-me..jeje

Maria Escalas Bernat ha dit...

Gràcies als dos.
Manel:Gràcies per estimar-me.

eloi ha dit...

l'has clavat! ho he vist així mateix tant entre compnys com entre parelles. No sempre es dóna el cas, però normalment les dones són les que estimen i els homes (que som una mica més "rancis") els que es deixen estimar, no creus?.
gràcies per l'estudi antropològic!
una abraçada

Cris Ruano ha dit...

Ostres! M'hi he sentit ben indentificada!
Fa un temps que intento vigilar de no passar-me ni forçar la màquina; així tot va més relaxat...
Gràcies pel post, Maria.