divendres, 13 de juliol de 2007

... ni et casis ni t'embarquis!

Doncs traint la saviesa popular, agafarem un vaixell. Ens embarcarem cap a Mallorca.
No és la primera vegada que viatjo en un dia "de mala sort".
Una vegada vam anar ma mare, ma germana i jo en avió. Era dimarts i 13, l'avió sortia a les 13 hores, embarcàvem per la porta 13 i teníem la fila 13. Just darrera anava una noia que duia un gat negre. El meu horòscop, que comparteixo amb ma mare, deia que sobretot no viatgéssim. I en primera plana del diari hi havia una notícia d'un accident d'avió de la mateixa companyia amb la que viatjàvem.
Anàvem mirant totes les coincidències i rèiem pels descosits. No ens va passar absolutament res, exceptuant que el gat es va marejar i... bé, el que passa amb la gent, el mateix però en versió felina. l'avió va anar a l'hora i no ens van perdre les maletes.
O sigui, que això de les supersticions no deu anar ben bé així, oi?

5 comentaris:

Saltimbanquineta ha dit...

El dia 29 de juny, que va ser el que vaig agafar l'avio per venir cap a Terra Santa, abans de marxar de casa vaig netejar l'espai de les dues gosses i vaig aixafar mer...da. No se si va ser mera coincidencia o no, pero despres vaig tenir molts problemes a l'aeroport de Barcelona abans d'embarcar amb la companyia israeliana. Sort que la resta ha anat funcionant be.

Maria Escalas Bernat ha dit...

De fet es suposa que trepitjar merda dóna bona sort... O sigui que imagina´t què hauria passat si no l'haguessis trepitjat!!!
De tota manera, ja vaig seguint el teu blog i me n'alegro que tot vagi ara sobre rodes...
Per cert, l'altre dia per Barcelona ma germana i jo vam patinar sobre un d'aquests regalets. Vam haver d'entrar a un taller a rentar-nos. El senyor del taller ens va dir que compréssim un nº de loteria acabat en 6. Ho vam fer, es juga demà. Li vam prometre que si ens tocava el visitaríem una altra vegada amb un pernil. Si ens toca ja us ho farem saber...
Una abraçada

Manel Filella ha dit...

Caram...Maria i Saltimb...m'heu fet passar una bona estona amb els vostres acudits, perquè no m'he cregut res del que explicava la Maria. Però és igual, com si fos veritat...Jo el dia 13 vaig acabar amb molt bona sort. D'haver conegut unes fantàstiques noies especials i úniques que es preparaven per a fomentar l'autoestima per a elles i els seus alumnes i me la fer pujar a mi fins a 100. Si no us ho creieu mireu el meu Bloc i ho veureu. M'han donat corda fins el proper dia 13 del 2000...... Una abraçada

Sara ha dit...

Quina gràcia! En el fons, potser el 13 és el teu número de la sort, qui sap? ;-)

Marcos Mateu ha dit...

Hey, s'historia es divertida, aixo es lo que passa.
Anyways, a veure si renovam post! Ja hi ha ganes de llegir mes!!!