diumenge, 2 de setembre de 2007

Barceló, des de la fe




Antigament les escenes que es representaven als temples religiosos servien per educar a un poble analfabet. Era una mena de catequesi visual. Per això les esglésies estan tan plenes de símbols, per donar en les imatges el màxim d'informació possible.
Pensava en això veient la capella del Santíssim de la Seu de Miquel Barceló.
M'ha dit molt, moltíssim, m'ha interpel·lat, m'ha commogut. Aquest Crist incorpori, ressuscitat, victoriós sobre la mort (les cal·laveres atònites), aquests peixos bocabadats davant els hams, la xíndria sucosa, les peles de taronja, el vi, la viscositat marina (com es pot tenir argila viscosa un cop eixuta? encara me'n faig creus!)
M'he assegut en un banc, respirant poc a poc i assaborint, perquè aquesta obra no es veu ni es mira, s'assaboreix. És curiós com sent tan espiritual pot ser a l'hora tan terrenal, o potser és aquesta la raó per la qual és tan espiritual: perquè hi surt una col, un pop, totes les criatures, i estàs tan de peus a terra (i enfonsada al mar) com tocant al cel. És com un moment integral: estàs submergida en la creació, amarada de l'immens do de Deu, absolutament agraïda, xopa del seu amor. Tot el misteri de la fe en la foscor del mar, en la lluminositat de les fruites, en els peixos vibrants que fan camins pel mar.


Mentre estava asseguda un guia explicava a un grup de turistes, en un anglès tan macarrònic que l'entenia perfectament, el significat de l'espai. I em va sobtar que els expliqués el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. Donava per fet que molts d'ells no ho sabien.
Anem en aquesta direcció, poc a poc la cultura religiosa de segles s'està dissolent en la mediocritat de la cultura actual, en la gran superficialitat de les masses, en el consumisme buit, i ara si a molts joves els dius "Ave Maria" els sona més a Bisbal que a la verge.
O sigui que poc a poc, tornarem a la funció primigènia. L'art als temples servirà per explicar als nous analfabets que una vegada Jesús va multiplicar els pans i els peixos, i que ens promet una aigua viva que no ens tornarà a deixar assedegats, i que va triomfar sobre la mort i que tota la creació és un do de Deu.
Em vaig quedar sense paraules. I em pregunto si algú arribarà a la fe des de l'art, així com molts han arribat a l'art des de la fe.
És curiós, per cert, que Barceló es declari no creient. No entenc com un no creient ha pogut fer una obra tan intensament espiritual. No se, és com un ateu doctorat en teologia (n'hi ha?) Es pot parlar de Deu, es pot explicar tan intensament Deu sense sentir ni el suau pessigolleig del seu amor?

8 comentaris:

Manel Filella ha dit...

Maria...s'avisa que vas a actualitzar el teu blog....no te desperdici. L'he llegit un parell de vegades i em sembla que em trobo allà, assegut en un banc. El tornaré a llegir les vegades que em calgui...(jo ignorant...) desconeixia l'artista, l'obra i tota la reflexió que en fas. Mercès per "compartir-ho"...

Mar ha dit...

vaig estar a palma fa un parell de mesos i vaig admirar l'obra de barceló. impressionant. no entenc com pot tenir detractors. segur que no l'han vista. i el teu relat m'ha fet reviure les sensacions d'aleshores.

Teresa ha dit...

Jo també estic sorpresa amb el que dius sobre l'ateisme de Miquel Barceló. Recordo haver sentit que va restar fora de la capella mentre celebraven l'eucaristia inaugural. Diuen que Pasolini va filmar el seu "Evangeli segons Sant Mateu" (1964) recordant la fe de la seva mare. Deu ser que alguna cosa queda amb els anys... Teresa

Ramon B. ha dit...

Maria
Encara he de veure'l, però a veure si m'escapo n cap de setmana...
Fixa't com Chesterton (crec)va fer-se catòlic després de sentir no sé quin concert. I Bach va fer les millors misses catòliques essent protestant. I, com dius, Pasolini i Barceló, des d'un ateisme que mira de reüll. Aquestes contradiccions són fantàstiques. de fet, els primers cristians eren considerats "ateus" perquè renegaven dels déus que no erne el seu.
Hi ha també u aspecte positiu del fet d'acostar-se a la fe sense tenir-ne, o a la tradició bíblica sense saber-ne ni un borrall: tot et semblarà nou i extraordinari.

Anònim ha dit...

Muy interesante: http://www.eltriangle.info/ct/Cos/EdicioPortada:SisenaNoticiaPortada#13263

Marcos Mateu ha dit...

Maria, he llegit el teu post i, que vols, he pensat que habia de fer una serie de reflexions sobre ell baix el meu punt de vista (i pot ser, pot ser, el Ramon va un poc per aqui tambe...)
Dir que en Miquel Barcelo 'no sigui creient' (creient en que?) no vol dir que no sigui espiritual. No veig just que els "creients" (es pot creure en coses molt differentes) donguin per entes que la seva creença es la unica (bona o no).
Tampoc diria que perque una persona no sigui "creient", sigui necessariament analfabeta (espiritual o de cap altre mena).
Tambe veig que parles de la multiplicacio del pans i dels peixos com si ningu pogues discutir mai si de fet va passar o no. Me consta que si avui li dic a n'es meu veinat de s'atic que ahir va ploura a Palma, cuan 'sa noticia' arriba una hora mes tard a sa planta baixa, resulta que a Barcelona 'la setmana passada hi va haber una riada que va matar dues centes mil persones'...

Marcos Mateu ha dit...

Per cert! moltes gracies per el te email que he llegit fa una horeta.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Aquests dies la feina se'm menja i no he pogut contestar fins ara. Ho sento.
Manel, val la pena escapar-se a Mallorca per veure'l.
Mar, jo tampoc entenc com pot tenir detractors. Tothom que estava allà estava amb actitud gairebé reverencial. Basta que et digui que el meu fill, de 6 anys, quan ho va veure es va quedar bocabadat i va dir "quina obra mestra!" El que m'agrada de Barceló és que acosta l'art contemporani a la gent que normalment no s'hi acosta.
Teresa i Ramon. Si que és veritat que molts creadors s'han acostat a temes de fe intensa sense ser-ne "feligresos". El que jo volia dir és que és una obra tan tan tan intensa, em va fer sentir tantes coses, que sembla difícil de creure que ell no senti.
Tot i que com diu el Marcos, aquí he fet un error garrafal de confondre ser no creient amb ser no espiritual.
Lo de la interpretació del miracle dels pans i els peixos, i altres miracles, crec que et respondré en una altra entrada.
Anònim, Gràcies per la informació