dilluns, 12 de novembre de 2007

Mirar envant i enrera


Avui és el meu aniversari, faig trenta-vuit anys. Els que no hi heu arribat, pensareu que "Deu n'hi do", i els que ja els heu passat pensareu que estic encara a la flor de la vida... A mi em comença a semblar una xifra respectable.
Cada any tinc dos moments de balanç, en un miro enrera, en l'altre miro envant.
Miro enrera en el dia del meu aniversari. Solc comparar com estava fa un any, o fa dos, a com estic ara. Intento mirar la situació global, i sobretot, mirar en quina direcció vaig, més que en quin moment estàtic em trobo.
El moment en el que miro envant, no se perquè, és quan guardo les figures del pessebre. Em sol entrar un moment de nostàlgia i solc preguntar-me què serà de mi quan torni a treure de la capsa les figures que guardo, em pregunto (sóc així de tràgica) si encara tindré tots els que estimo a prop, i si encararé la vida amb un somriure.
Aquest està sent un aniversari emotiu. Vull agrair els que m'heu enviat missatges d'ànim, gràcies Daniel, gràcies Vladi, gràcies Lu, gràcies Lulu, i gràcies els que m'heu trucat, i els que ho fareu- ho se- durant la tarda.
A veure si puc explicar com estic. Sóc feliç. Molt feliç. Visc com vull viure, amb qui vull viure, i casi casi del que vull viure. No desitjo estar amb ningú altre ni en cap altre lloc, i suposo que això és la definició de felicitat més acurada que puc fer.
I fa uns dies he tingut una tristesa fonda, molt fonda. Però se que no destorba la felicitat que tinc. Que puc ser feliç malgrat estar trista, i no dic cap tonteria. No vull negar la tristesa, però tampoc m'hi vull recrear, i se, amb el cap clar i la maduresa que em donen els anys (ui) que la tristesa sedimentarà. La portaré sempre a sobre, però hi aniré posant més moments de serenor, d'alegria, d'amistat, de música, d'amor.
I mirant envant, desitjo per aquest any, aquesta nova xifra que ara enceto, poder continuar com ara, amb relacions tan enriquidores, amb amics i amigues tan de debò, amb la família que m'acull, amb la feina que m'enriqueix tant.
Si, me'n sortiré, ho se, i dono gràcies per tot el que m'ha estat concedit: per les alegries, que han estat tantes, pels reptes, pel dolor, per tot. Per les consonàncies i dissonàncies que conformen la música de la meva vida.

14 comentaris:

Sergi d'Assís ha dit...

Per molts anys, Maria!!!

eloi ha dit...

Per molts "pessebres" més, Maria!. Tristesa i felicitat alhora? amors i espines? creu i ressurrecció?... vull creure que són dos cares de la mateixa moneda, la vida plena.

Silveri Garrell ha dit...

Felicitats Maria. Caràm dius que fas 38 anys, i tens la valentia de dir-los. Ja ens pasaràs algun caramel quan puguis. Petonets, nyam, nyam.

Anònim ha dit...

Molts d'anys!!! Avui és també el meu aniversari... però els meus són 46. Va a ser aquesta coincidéncia la que em va apropar al teu blog.

Jo soc feliç quan arriba aquest dia i cada vegada em sento més agraida a Déu per tot el que puc viure i compartir, i voldria que tothom pogués sentir-se així. Avui volia compartir amb tu aquesta emoció i aquest desig.

Una abraçada.
CatiMar.

Ramon Bassas ha dit...

Maria
Per molts anys. Veus? Ja m'has atrapat.

ojoporojo ha dit...

feliç aniversari !

Maria Escalas Bernat ha dit...

Gràcies als que em feliciteu, us dec un caramel, com diu el Silveri. I Catimar, felicitats també per a tu. Gràcies per compartir els teus sentiments.
Per cert Ramon, t'he atrapat però per ben poc, no?... i Silveri, no és que sigui valenta, simplement qualsevol que sàpiga matemàtiques pot saber quants anys tinc.
Una abraçada a tots. És curiós això de la xarxa: pots compartir sentiments i alegries amb gent que d'altra manera ni coneixeries. Gràcies Sergi, gràcies Eloi, Gràcies Ojoporojo...

Saltimbanquineta ha dit...

Moltes felicitats, encara que sigui amb un dia de retard!

Cris Ruano ha dit...

Jo també m'hi vull afegir, encara que sigui per felicitar-te l'aniversari + un dia! ;)
Que ens siguin molts més i puguem seguir gaudint dels teus escrits, Maria!

Manel Filella ha dit...

Diuen que els aniversaris tenen capvuitada..no?
Felicitats..Feia dies que no llegia el teu Blog. Estic enfeinat perquè la meva exescola celebra el 25è aniversari de la seva inauguració. Perdona el retard a felicitar-te.
Però tot llegint les teves darreres actualitzacions et trobo molt feliç, com tu dius...molt sensible i molt comunicativa, que és el que captiva als amics. Per molts anys poguem comunicar-nos la nostra vida i ajudar-nos a mirar enrera i endavant i poder anar descobrint de mica en mica el "projecte de vida" que Jesús espera de nosaltres. Un abraçada

Maria Escalas Bernat ha dit...

Saltimbanqueta, Cris, Manel... moltes gràcies!
Sempre que sento parlar algú que no hi entén i diu els perills d'internet, jo penso en les virtuts, com per exemple, poder relacionar-me amb gent com vosaltres, saber coses vostres, llegir els vostres blogs...
Gràcies!

Sir 6,14 ha dit...

Seré el darrer en felicitar-te? Què hi farem! Porto dies liadíssim, però al menys ara que hi consti que no m'oblido.
Això del pessebre fa molts, molts anys que no em passa. Al menys d'aquesta manera. Em fa l'efecte que jo em monto un pessebre qüotidià cada dia. Hi ha dies que descobreixo on coi s'havia ficat l'àngel, d'altres que només trobo caganers... però l'Estel sempre hi és... "aunque es de noche".
Per molts anys!

Laia Dresaire ha dit...

Per molts anys Maria.
Es la primera vegada que entro en un blog, miro el teu i a més a més és el teu aniversari.
Doncs endavant que la vida es bella. Petonets
Laia

Maria Escalas Bernat ha dit...

Sir 6,14, quant temps! Ja ho veus, no ets l'últim... Aquest divendres et posarem falta, eh?
Laia, gràcies per visitar el blog. una abraçada a tu i els teus