dimecres, 2 de gener de 2008

balanç i pregària

Balanç
Durant l'any 2007 aquest blog ha tingut 10489 visites, amb 17986 pàgines vistes.
Surten a 874 visites mensuals, i 29,1 visites diàries.
Moltes gràcies a tots.
Quan el Jordi em va regalar aquest blog poc em pensava que això m'agradaria tant. La veritat és que tenia por que "se m'acabessin" els temes. I no, no se m'acaben. He de dir, però, que molts no els poso. Per prudència, per no ofendre, per mantenir la intimitat, la meva o la de la gent que estimo.
Gràcies per llegir-me. M'agrada, això dels blogs, aquesta mena de diari exhibicionista.
Pregària.
Gràcies Senyor, per tot el que he rebut, que és tant, aquest any passat. Gràcies pels amics, per la gent que m'estima, que és també tanta, i per la família, Gràcies pel Jordi i per aquests fills.
Senyor, accepto la pena que he viscut aquest any, que és poca però molt intensa. Aprenc d'ella, em fa més vulnerable i em posa més a ran de terra. Faci's la vostra voluntat, que la meva ja la sabeu.
Senyor, et vull encomanar la gent que estimo i que no s'ho està passant bé. Et prego per la Mariona, per l'Eloi, per la Itaca, per la meva padrina jove i la meva padrina, per l'Arantxa. Et vull encomanar els avis que estan a Sant Jaume amb la meva padrina, molt especialment els que no tenen gaires visites.
Senyor, et vull encomanar els que ja no hi són. Molt especialment la tia monja, que et va venir a trobar en divendres Sant, i el Jesús, que va morir tan aviat i va deixar un buit tan gran en gent que estimo tant.

Gràcies, Senyor. Gràcies per aquest 2007.

5 comentaris:

Marcos Mateu ha dit...

Maria, 10500 visites son moltes en un espai de temps com aquest. I sa veritat es que no es cosa rara ja que per mi sempre aconsegueixes fer d'aquest espai teu (que tan be comparteixes) un lloc interessant.
Bon Any Nou!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Gràcies Marcos!
Bon any nou també... ei, no! que és vuit, i no nou!!!.. tutuc...txxxxx

Marcos Mateu ha dit...

tutuc,xxxx!!! (aaaa-migo, aixo m'ha agradat!)

Zoileta ha dit...

Bonica pregària!!

Més abraçades, ;D

Anònim ha dit...

Maria,

gràcies per pensar en mi en aquest moment de pregària i amb en Jesús que com tu dius va morir tant aviat i deixant un buit enorme. Gràcies per encomanar-lo a Déu a ell, a qui ni tan sols coneixes.

Llegint aquestes frases he recordat el post que vas escriure fa uns mesos: “acompanyar el dolor” i l’he rellegit. T’agraeixo molt que hagis estat al meu costat durant aquests mesos. Que m’hagis telefonat tan sovint per veure com estava i que hagis volgut estar amb mi malgrat que jo no he estat una companyia alegre. Durant molts dies només he tingut un tema de conversa, tenia la sensació de ser un disc ratllat!

És cert que hi ha hagut moments que res em podia consolar: ni trucades, ni paraules, ni visites, res. D'altres que m’he sentit sola, molt sola per què sóc jo la que he de passar el dol, la que sé què visc i què sento.

Però aquestes paraules, aquestes trucades que d'entrada semblaven inútils, al capdevall són les que et fan saber que en realitat no estàs sola i et serveixen de consol.

Gràcies, doncs.

Una abraçada molt i molt forta. Jo també t'estimo.