dimecres, 9 de gener de 2008

Uns patins!!!!



Doncs això, que no hi ha res com ser bona nena: els reis m'han duit uns patins en línia. Són realment màgics, aquests reis que encerten el que volem, i el nº i tot!
Ens n'han dut uns a cada membre de la família (a la gata no, no en fan de tan petits!)
Dilluns els vam estrenar el Miquel i jo, i vaig tornar entusiasmada. Això de patinar és molt divertit!
Vaig aprendre vàries coses que es poden aplicar a la vida en general:
- Que abans que avançar, el més important és saber frenar...
- Que avançar sense control és sinònim de caiguda molt dura
- Que caure és dolorós, però si rius i et tornes a aixecar et pots continuar divertint.
... També vaig aprendre una altra cosa, no tan filosòfica: No és bona idea frenar abraçant els fanals, perquè:
- El cos s'atura però els peus segueixen, i la patacada està assegurada
- No és gaire elegant, i si et trobes un alumne et poden perdre el respecte que et tenen
- El teu fill pot anar dient que la seva mare abraça les faroles pel carrer, i queda francament malament.

8 comentaris:

Zoileta ha dit...

Bones comparacions! :D
Una abraçada,

Manel Filella ha dit...

A mi Maria, els Reis, per una carta del meu fill petit...34 anyets...m'han portat una Nintendo DS.Una consola que està de moda i que tots els nens i nens els agrada de tenir.Però el joc/programa que em van portar es diu:"Brain Training; how old is your Brain?" I em tens a mi cada dia fent els Test...
Però no saps la il·lusió que ens fa a mi i a la meva dona...tot endevinant que ens volem ben desperts de cap, per poder conviure amb ells i els fills, o sigui els nostres néts. No és emocionant la cosa..?

Dan ha dit...

Doncs tens tota la raó. La vida és com un viatge en patins. Mai ho havia vist d'aquesta manera!

Anònim ha dit...

Tens por que algun alumne et perdi el respecte en veure't abraçada a un fanal??? Maria, per favor, que els nens que jo respecten els seus professors, sembla que encara visquis al segle XX!!! Vull dir que no es pot perdre allò que no es té. :-p

Bé, si ja no coincidim a l'escola, ens haurem de comunicar per aquí, no?

Carles.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Zoileta, Dan: tinc especialitat en metàfores de pa sucat amb oli.. No hi puc fer més!
Manel, me n'han parlat d'aquest d'aquest joc... aviat en caurà algun!
Carles... En serio que t'enyoro! a veure si ens veiem algun cop...
ah! i si que em tenen algun respecte... (encara...)

Lu ha dit...

Maria,

he rigut molt!

La foto és genial.

Es nota que tens una ànima de nena en un cos que s'ha estirat.

Go on like this, beauty!

Anònim ha dit...

Maria, no volia personalitzar!!! A mi, els pocs alumnes que encara em respecten (tens raó, n'hi ha algun que s'hauria de declarar espècie protegida) segur que si m'enxampessin abraçat a un fanal amb patins (amb patins jo, no el fanal) continuarien respectant-me després de la visió.

Carles.

Maria Escalas Bernat ha dit...

...Lu: m'encanta gronxar-me, menjar iogurts, i es veu que patinar també. Serà veritat, sóc una nena amb cos d'adulta. (preferiria ser una adulta amb cos de noia, però bé...)
Carles... Hi va haver un alumne que em va trobar fent tentines. Ja et diré qui és.