dilluns, 21 d’abril de 2008

Fer-se monja avui en dia

És revolucionari, avui en dia, el pas que l'Àngels ha donat. No és habitual, que una noia jove i amb empenta es faci monja.
He de confessar que en faig bandera, de l'Àngels, de la nostra amistat i de la seva radicalitat en l'amor. Moltes vegades, parlant-ne amb gent que no la coneix sento expressions del tipus "perquè es tanquen, si és inútil, almenys podrien anar a missió"
Això ho sol dir gent absolutament apalancada, que viu pendent del televisor i de la hipoteca. Gent que tampoc és que basi la seva vida cap als altres, però es veu amb prou força moral com per qüestionar la vida contemplativa, i jo penso lo de la biga i la palla.
Ahir l'Àngels va fer els vots perpetus a la comunitat de les carmelites de Mataró. He de confessar que em vaig posar a plorar quan la vaig veure entrar i no vaig parar fins que va acabar la cerimònia. Perquè fa molts, molts molts anys que en parlava, i veure que a la fi ho ha aconseguit m'ha emocionat profundament.
I també m'he emocionat perquè en la seva renúncia, en la seva entrega amorosa, hi ha també la renúncia dels que la estimem. També nosaltres renunciem a una certa vida amb ella.
Quan ahir va dir que ho posava tot en comú amb la comunitat, jo pensava en tot el que ella té. Una part del meu cor, entre altres coses. Que ara posa en comú amb la comunitat. I tot el que ha donat, durant tants anys: els grups de joves a la parròquia, la militància a la Joc i a l'Aco. I tot el que hem fet juntes, les trobades de Taizé, les reunions, les sortides, anar a fer un beure, parlar dins el cotxe hores i hores.
Benvolguda Àngels, ets més que una amiga per a mi. Que Deu et beneeixi i que siguis molt feliç.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí que és revolucionari, i radical!!! no es tracta d'ajudar unes horetes, de fer un voluntariat; és donar-te tota tu (o tot tu si és un home). Els que només donem el que ens sobra (parlo de temps, d'amor...)ens pensem que ja fem prou i no fem res, no valem res, només donem engrunes, no arribem ni a la sola de les sabates a qui es dóna tot/a ell/a, a qui dóna la vida.

vladimir ha dit...

No m'espantis maria. Amb tots els respectes, una cosa revolucionaria d'entrada no és ni bona ni dolenta. Amb tots els respectes i dubtes.

bon sant Jordi!

Maria Escalas Bernat ha dit...

anònim: cada u sap fins on està disposat a donar. Jo el que si puc dir és que aquesta donació que ha fet l'Àngels em sembla molt difícil d'entendre, i a l'hora molt plena de sentit. Se que m'explico fatal.
Vladimir, tens raó, no per ser revolucionaria és bona o dolenta. Però t'asseguro que ella s'ho ha plantejat mil vegades, i que a més, ho ha d'anar justificant.
Jo mai he hagut de justificar-me per la meva decisió de viure en parella. A ella tothom li pregunta si és feliç.

vladimir ha dit...

La gent és curiosa i pregunta tot el que se surt de la norma o sembla extraordinari: per què s'ha fet frare? per què té tants fills? per què us heu separat?... Ai! la gent és curiosa, que no s'hi capfiqui gaire...

Anònim ha dit...

Hola Maria, soc la Pili (la germana de la virgi i la MªLuz) Jo tinc que dir que no m'ha donat temps de donarli un peto a l'Angels i sempre em quedarà això al cor, l'únic que si li vaig dir a la Virgi es que li portes una foto del meu peque perque el coneixes i que li dones molts, molts petons de la meva part, perque es una persona amb un cor tan gran i em sembla que el fet de fer-se monja es un pas tan drastic...pero que no la puguem a tornar a veure mai mes....ho sento, pero per mi es molt dur...no hi estic d'acord, no em preguntis el pq, pq no, no i no!!!! es una decisio seva...si, pero els que estem tan lluny que tenim un peto per ella guardat al cor....weno una abrasada, pq ja no hi veig ni la pantalla. m'ha agradat molt de saludar-te i encara mes m'hages agradat donar-te petons per l'Angels.... Fins aviat!!!!