dilluns, 21 de juliol de 2008

COSES QUE M’AGRADA FER QUAN VIATJO EN AVIÓ.
A l’aeroport
- Passar per les arribades i veure la gent que s’abraça emocionada.
- Anar al Duty free i provar els perfums. Després, triar-ne un de preu prohibitiu i perfumar-me a consciència.
- Somriure a nens desconeguts, que viatgen relativament mudats i abraçant a un pelutx o una manteta. Comprovar, doncs, que el somriure és un llenguatge universal.
- Consultar les hores de sortida de les altres destinacions i somniar desperta en llocs on m’agradaria anar.
- Acostar-me dissimuladament a gent amb cara de parlar anglès i intentar entendre les converses.
- Mirar les pantalles de control dels equipatges de mà. (Un dia vaig veure la radiografia del meu gat)
- Trobar-me gent famosa. M’he trobat a gent de tota mena! els Pecos (quan eren famosos) la Ana Obregon (diminuta!) la Esther Cañadas (anava amb una noia molt més maca que ella. De fet, em va cridar l’atenció la seva amiga) el Baltasar Porcel (a aquest me l’he trobat dos cops, i les dues vegades agafàvem el mateix avió, ja és casualitat) El Ramon Pellicer (uhm….) i el Denzel Washington (Guapo, guapo, guapo….)

A l’avió
- Demano sempre finestra. M’agrada molt veure els pobles diminuts, els cotxes anant per carreteres sinuoses… Si és de nit, la teranyina lluminosa dels carrers principals dels llocs on passem... Veure les ciutats i pensar en quantes vides hi ha bategant en els grumolls de llum que s’endevinen.

COSES QUE FAIG I QUE HAURIA DE DEIXAR DE FER
Durant tota l’estona
- Pensar que l’avió pot tenir un accident. Repassar la gent que m’importa i preguntar-me si em vaig acomiadar amb una frase prou digna com per ser la darrera que recordin.

A l’aeroport.
- Comprar xocolatines varies i passar la por amb una sobredosi de cacau
- Comprovar unes cinquanta vegades si la porta d’embarcament on sóc és la correcta. (amb que ho comprovi trenta vegades n’hi ha prou !)

A l’avió.
- Quan l’avió està aterrant, pitjar compulsivament un imaginari pedal de fre.


COSES QUE M’AGRADARIA FER
A l’aeroport
- Anar a les arribades, buscar algú a qui sembli no esperar ningú i fer-li una gran abraçada. És molt trist que ningú t’esperi quan arribes!

- Embarcant, si enlloc de Finger hi ha autobús, córrer cap un altre autobús, que em porti a un altre avió, amb destinació desconeguda.

A l’arribada
- Fer un complot amb molts amics, i que m’esperin amb moltes càmeres de fotos, que em persegueixin amb un micròfon intentant que faci declaracions mentre jo vaig espiritada fugint d’ells i valorant lo dura que és la fama. (observar la reacció de la gent, preguntant-se qui deu ser aquella noia tan famosa)
- A la cinta on passen les maletes, adoptar-ne una que estigui perduda. Emportar-me-la a casa, obrir-la i endevinar com és la persona que se l’ha deixat oblidada. Quedar amb ella i fer-nos amics (i tornar-li la maleta, evidentment)


COSES QUE ODIO DE VIATJAR EN AVIÓ
- Sempre, sempre, sempre, em pita el detector de metalls. Dec ser magnètica!

11 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Maria
Als altres ens agradaria descobrir què deu ser el que et pita :)

sergi d'assis ha dit...

Genial!!! Maria, m'ho he passat molt be llegint-ho!!!

teresa i m.àngels ha dit...

M'apunto a la tradició de visitar els Duty Free i provar els perfums... Tothom ho fa? Jo ho faig sempre!! Teresa

Assumpta ha dit...

No sé si ets magnètica o no ho ets, però a mi el teu escrit m'ha "enganxat" de principi a fí!!

Aquesta idea d'abraçar al desconegut que ningú va a rebre és molt tendre i el complot per fer-te passar per famosa... jajaja, divertidíssim!! :-))

Judith ha dit...

Hola Maria,
Jo viatjo moltíssim per feina.
El que més m'agrada: arribar prou d'hora a l'aeroport per tenir temps de seure a prendre un cafè (o una aigua amb gas) al costat d'una finestra (sigui l'aeroport que sigui). I mirar la gent com passa, com parla, com van de nerviosos els "novatillus", com es veuen d'una hora lluny els novençans...
El que menys m'agrada, sense cap dubte: mai mai mai em ve ningú a buscar. Sempre somio que el meu home haurà tingut la pensada de fer-me una sorpresa, o que ma mare li haurà agafat els nens per fer-me la sorpresa ella...i surto per la porta, miro les cares...i mai no hi ha ningú :( EXCEPTE una vegada que el meu pare va anar de feina a Gavà i se li va acudir passar per l'aeroport a veure si jo apareixia (qui diu els pares (pares homes) no són detallistes!!)
Felicitats pel blog. Et llegeixo sempre.
(Per als homes indiscrets: apart de la civella de la sabata o els botons metàl.lics d'algunes jaquetes, hi ha sensors que detecten fins i tot l'aro del sostenidor...)

Maria Escalas Bernat ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Ara mateix me'n vaig a agafar un altre avió, torno a Mallorca després d'uns dies d'estar a Mataró per feina.
Teresa: ho fem Totes. Ells em sembla que no tant...
Assumpta: coincideixo amb tu amb l'amor a Agata Christie. Visitaré el teu blog més sovint.
Sergi, una abraçada forta! M'agrada que t'hagi agradat
Judith: si algun dia m'atreveixo a abraçar a algú que arriba, potser seràs tu.
Ah! Ramon i Judith:
Una vegada em va passar això, vinga pitar. I jo rient amb el Guardia Civil que era jovenet i anava de bon rotllo, i fent l'estriptis cutre: Primer em trec les monedes, els braçalets, el cenyidor, l'agafador del cabell...
Continuava pitant, i el guardia em diu "Como no sea el sujetador..." i jo li vaig respondre "Buen intento, pero no voy a quitarme el sujetador"
Rialles rialles... i vaig passar després que una noia guardia civil em passés les mans a veure si duia una bomba enganxada al cos.

Marcos Mateu ha dit...

Post amb es que me sent molt identificat aquests dies... mos veim d'aqui a molt poquet!

Anònim ha dit...

Que be que t'ho pases Maieta...Apa segueix així de feliç!

GOATBOATER.

Meritxell ha dit...

Jo he deixat d'anar en avió fins que no em resolguin el problema de mal a les orelles (barotitis).

Preferixo mil vegades el tren, i el vaixell.

Com tu, però al corte inglès de Sabadell, sempre m'emprovo algun perfum.

Com tu, més o menys, m'agrada pensar que abraço persones que no s'ho esperen.

Bonestiu!!

Antònia ha dit...

"Somriure a nens desconeguts",mmmm, els nens sempre ens fan somriure. A mi també m'agradaria somriure a adults desconeguts, només pel plaer de veure'ls la cara de sorpresa.
Jo ho faig tot, tot, tot ben igual.I fren amb totes les meves forces durant l'aterratge!
I originalitat en les coses que piten al detector:botons decoratius de les bragues, jajajaja!
Molts petons Maria.

Silveri Garrell ha dit...

Maria: Caram d'aquest artícle teu!! quan és parla d'avions em crida l'atenciò. Però hi veig el però, i és que no dius rés de fer pregaria quan pujes a un aviò, almenys deus ser "cristiana" sinò no et posarien a Foc Nou. ¿¿O tal vegada fer pregaria ja no es progressista???. Hi ha l'Angel de la Guarda per a tothom, i no ens hem d'avergonyir de predicar-ho. Salutacions cordials.