dimecres, 3 de setembre de 2008

El Creuer (1) Introducció.


Aquest estiu ha fet quaranta anys que els meus pares es van casar, i ens han convidat a fer un creuer amb ells pels fiords de Noruega. Han estat set dies molt intensos i amb moltes reflexions, que aniré penjant poc a poc.


El concepte creuer em costava bastant. Sempre m'ha fet prevenció, això d'anar aborregat d'un lloc a l'altre. A més, no deixen de ser unes visites molt superficials. Realment puc dir que he conegut els fiords? Arribàvem, fèiem una visita guiada, o no, i tornavem a marxar cap a un altre fiord. Navegàvem durant la nit.


Doncs sabeu què? M'ha encantat. Pel creuer en si, i pel paisatge espectacular, i perquè durant una setmana m'he trobat cada dia el llit fet i el plat a taula, i per dormir agombolada pel suau traqueteig del vaixell i no saber mai què veuran els meus ulls el dia següent...
M'encantava el primer moment del matí. És curiós, això: Quan anem a dormir sempre sabem què veurem per la finestra en llevar-nos. En canvi en el creuer això era una petita sorpresa que el matí em guardava. I moltes vegades en obrir la cortina descobria un paisatge encantat: casetes de colors càlids i teulades amb herba, natura exhuberant, verd a tot arreu, grans penya-segats que ens feien sentir petits i vulnerables...


També m'ha agradat la cuina. Tenir tantes ocasions per fer sopars especials. I poder compartir-los amb la família.
Alguna vegada m'he sentit una mica incoherent, m'ha sabut greu sentir-me tan i tan privilegiada. Ja en parlaré més tard.


M'han agradat molt,aquestes vacances. Aniré penjant algunes reflexions.
I vosaltres? què heu fet aquests mesos?

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Hola!!!

Vaig llegir el teu últim article publicat i em va agradar, així que et vaig col·locar a la meva "llista de blogs" :-) Ara he vist que, per fi, havies actualitzat i he entrat tot seguit a llegir-te! i he encertat!

Escrit molt maco i fotos meravelloses...

M'ha agradat molt aquesta frase Quan anem a dormir sempre sabem què veurem per la finestra en llevar-nos. En canvi en el creuer això era una petita sorpresa

Jo no he pogut anar de vacances enlloc aquest any... però al menys hem descansat una miqueta :-)

Una abraçada,

montserratqp ha dit...

Enhoraona per l´aniversari dels teus pares i rebé, rebé, que hagis disfrutat en el viatge. I més encara si hi aneves amb una certa reticència, que puc entendre. Jo no he fet vacances perquè al juny va néixer el meu fill i això ja ha estat una situació prou diferent del quotidià.

Manel Filella ha dit...

Maria...l'any vinent la meva dona i jo també en farà 40 d'anys del nostre casament...
M'has ajudat a que a partir d'ara hi pensi i de quina manera poder celebrar-ho.
Les teves reflexions m'agraden de pensar-hi.
Bon curs...recentment inaugurat

Manel

teresa i m.àngels ha dit...

M'agrada aquesta idea de la novetat de cada matí. Ja veig que, en tots els sentits, has viscut una experiència de luxe. Però el més important, em sembla a mi, la convivència en família, el regalar-vos temps i estimació. Teresa

El mosquit i el camell ha dit...

Maria,
Et trobàvem a faltar... Moltes felicitats per la part que et toca, per la celebració dels teus pares i pel viatge.
Quan un va fent anys ja va bé pensar que un creuer pot estar bé. A mi m'horroritza la vida social dels vaixells, però veig que no necessàriament és així!
Mercè

El mosquit i el camell ha dit...

Maria,
Et trobàvem a faltar... Moltes felicitats per la part que et toca, per la celebració dels teus pares i pel viatge.
Quan un va fent anys ja va bé pensar que un creuer pot estar bé. A mi m'horroritza la vida social dels vaixells, però veig que no necessàriament és així!
Mercè

Maria Escalas Bernat ha dit...

Assumpta, moltes gràcies, jo també t'enllaço al meu blog.
Montserrat: Això del primer estiu amb fill és súper intens, però si a més és tan petitó com el teu...
Enhorabona i gràcies.
Manel: va bé que hi penseu temps abans... aquest creuer nosaltres el teníem encomanat més d'un any abans. Ha estat durant molt temps un gran tema de la família, l'hem disfrutat molt des de molt abans de marxar.
Teresa, tens raó, el luxe més gran ha estat tornar a estar tots junts durant tant temps.
Mercè: a mi també m'horroritzava pensar en la vida social i tal, però va ser menys traumàtic del que em pensava.