dimarts, 21 d’octubre de 2008

Si em quedo embarassada, avortaré!

Així de clar m'ho ha dit avui una alumna. "Si em quedo embarassada amb 18 anys avortaré"
Lo bo és que la seva mare la va tenir amb dinou anys. M'he quedat de pasta de moniato, i només se m'ha acudit dir-li que és una sort que la seva mare no hagués pensat el mateix, i ara ella estigués entre nosaltres.
Podria haver-li dit moltes altres coses, però no era la ocasió, a més m'ha agafat molt de sorpresa la contundència amb la que ho ha dit.
Algun dia potser escric un post sobre la quantitat de vegades que no he sabut contestar adequadament. Suposo que aquesta és una d'elles.

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs aquesta és la mentalitat que aprenen avui en dia, desgraciadament... si "el crio" és una nosa, doncs fora nosa.

A mí també em passa moltes vegades que enfront manifestacions així no sé pas que dir... i m'empipo amb mi mateixa per no saber defensar allò en que crec. T'entenc perfectament!!

Pensa que ara si t'hi tornes a trobar, o si la mateixa noia torna a treure el tema, ja pots estar més previnguda :-)

Ànim, sort i una abraçada!!!

Silveri Garrell ha dit...

Maria, almenys veig que penseu positivament, tant tu com l'Assumta del primer coment. Persones amb aquestes idees son escases com els 5 dits de la ma, i en aquest espai de Foc Nou això es una novetat.

jordi_morrós ha dit...

Benvolgut Silveri.

No tinguis tants prejudicis respecte a la gent que visitem aquestes pàgines.

Que ens agradi la forma de pensar i de viure dels cristians que ens trobem per aquí no vol dir que siguem una colla d'avortistes o de tantsemenfotistes.

Cordialment.

Joaquim Fontbote ha dit...

Maria,

No t'amoinis. Les idees i les teories les tenim clares. Una altra cosa són les persones.
Ànims

Silveri Garrell ha dit...

Jordi Morrós: qui calla otorga. En els blogs de Foc Nou ningú s'atreveix a parlar del tema per por de ser censurat.

Montserrat ha dit...

Hola Maria,
jo, quan surt el tema, equiparo l'avortament amb l'esclavatge que, encara que en altres èpoques socilament estiva admès, legalitzat i vist com a normal, no deixava de ser una salvatjada al servei de la comoditat d'uns quants...
Molta sort!

Itaca ha dit...

No sé si em podria possar a la pell d' una dona que aborta i dubto que sigui una experiència entranyable, sinò més aviat un malson que probablement la perseguirà per vida..., perquè no em puc imaginar la vida d'un adolescent que als 17 anys per "un error" hagi de tenir un embaràs no desitxat. Quants pares han fet fora de casa a adolescents embarassades, que malauradament han acabat en la prostitució per poder mantenir al seu fill? i això és humà ? crec que tot forma part d' un gran problema del sistema o potser un gran problema humà...?.

Assumpta ha dit...

No sé què dir-te Itaca... però el que sí SEGUR que no és humà és matar la criatura.

Si la mare de 17 anys no vol el petit sempre el podria donar en adopció... i si l'Estat enlloc d'ensenyar lo fàcil i "normal" que és avortar donés ajuts (econòmics, per estudis, per feina, etc.) a les noies que es troben en aquestes circumstàncies llavors sí que seriem mes... HUMANS.

Anònim ha dit...

Avui el meu marit m’ha comentat que un alumne seu de 16 anys que té una xicota de 14 anys, vol tallar la relació per problemes sexuals i que els de la farmàcia del seu barri estaven una mica "mosques" amb ell perquè anava massa sovint a comprar la píndola del dia desprès. Ostres m’he quedat estupefacte . Què volem crear també màquines de matar nens? És absolutament horrible i despreciable!
ITACA

Anònim ha dit...

maria,
no està gens de moda treballar el tema de la consciència, tinc la sensació que entre el jovent es fan i es diuen massa coses sense saber com explicar-les.

Penso que un fill ha de ser fruit del desig dels pares i de l'estima. Crec que caldria tenir-los responsablement, no perquè toca o perquè Déu vol. Suposo que avortar és una decisió dolorosa que mira de solucionar un error biològic.

No m'agrada veure l'augment de les dades en relació al nombre d'avortaments. Penso que s'ha de treballar per evitar-ho amb polítiques informatives i qualitat dels mitjans contraceptius.

Una qüestió difícil la que planteges. En principi estic en contra de l'avortament, però no seré jo qui llenci la primera pedra contra una noieta que no vol (o li fa por, o li fa mandra) tenir un fill.

vladimir

Joan Josep ha dit...

Crec que era el moment de fer-la-hi pensar que, ella podia evitar i està a les seves mans la clau de tot: no quedar-se embarassada. Si ella diu que si es queda embarassada als 18 anys abortarà el que ha de fer és no quedar-se embarassada.
Possiblement jo en el teu cas tampoc hauria sabut respondre en el mateix moment. Però segons l'asignatura que imparteixes, pots trobar el moment perr parlar-ne seriosament amb ells i fer-los veure que el rabe no es pot agafar per les fulles.

Assumpta ha dit...

avortar és una solució que mira d'arreglar un error biològic?? Uffffff

Anònim ha dit...

Crec que el problema no està en avortar o no, bé sií, però el problema més greu és com estan educats els adolscents d'avui en dia.

Estem en una societat en la qual si un noi de 15 anys vol una cosa se li dóna, si fa el burro, malifetes o coses pitjors els càstigs són invisibles.
Per tant abans d'ensenyar què és un condó i per què serveix, primer els pares haurien d'ensenyar a un fill a madurar, a saber pensar què convéi què no, què poden fer i què no, etc..

Per tant, no podem exigir que un adolescent controli la seva vida sexual quan el seu pare no pot controlar el seu propi fill.

Per cert, l'avortament crec que és un tema amb massa matisos per dir si hi estic a favor o en contra. Tant de bo la gent no necessités aquest mètode per arreglar els seus errors d'irresponsabilitat.