dimarts, 20 de gener de 2009

El perquè del silenci

Els que seguiu habitualment aquest blog (per cert, gràcies) deveu haver notat que darrerament estic una mica gossa amb això d'escriure.
Puc excusar-me en la feina, que se'm menja, però no seré del tot sincera: altres vegades he tingut molta més feina i he escrit puntualment almenys un cop per setmana.
Mireu, això de Gaza m'ha afectat molt, i ja se que arreu moren nens, i que hi ha altres guerres anònimes tant o més terribles que aquestes. Però aquesta m'ha tocat especialment, i m'he quedat com paralitzada: no se dir res sobre això, i no vull parlar de res que no sigui això. No se si m'explico.
Aquests dies m'he estat plantejant deixar de llegir el diari i escoltar la ràdio.Viure en la ignorància feliç. Però després pensava que saber-ho era l'únic que podia fer per ells. Simplement el meu cor de mare se'm rebel·la quan veig nens que podrien ser els meus, mares com jo. Dolor i més dolor.
En aquest blog he trobat un recull de fotos, comparant l'holocaust jueu amb l'holocaust palestí. Podeu veure'l tranquil·lament, dins el que cap no és escabrós, però fa pensar.
Els meus fills, per un bell atzar han nascut en aquesta banda. Però haurien pogut néixer a l'altra banda.
També us recomano aquest vídeo: un jueu parla amb propietat. Està en anglès, però s'entén prou bé.

Per si no l'enteneu, us resumeixo només una frase: explica que la seva àvia estava al llit malalta quan un soldat nazi li va disparar al cap. I que la seva àvia no va morir perquè altres soldats matessin a àvies palestines.

4 comentaris:

G. Sergi d'Assís ha dit...

Maria, t'entenc perfectament. A mi també em passa. He continuat escrivint pel sentit que donava al meu bloc, però em sento amb molta sintonia amb el que expresses. Gràcies per posar paraules a aquests sentiments.

jordi_morrós ha dit...

Comparteixo els sentiments de la Maria i del Sergi.

La guerra avui en dia sempre té les víctimes entre els més febles i desprotegits (infants, dones i ancians, per exemple).

El millor que he llegit sobre aquesta guerra ("guerra" que no ho és no del tot ja que d'exèrcit amb cara i ulls pràcticament només n'hi ha un) ho ha escrit un profesor d'Ètica al seu blog:

http://blogs.periodistadigital.com/lamiradasamaritana.php/2009/01/15/ique-nos-diferencia-de-los-terroristas-

Almenys si no podem aturar la massacre podem intentar de ser conscients de que davant d'aquests drames humans és molt fàcil relliscar cap a visions exageradament simplistes i/o partidistes.

Fins aviat.

Teresa i M.Àngels ha dit...

Jo també m'uneixo als comentaris previs. De fet, el Nadal es va acabar sobtadament el dia de Sant Esteve. A l'escola, dedicarem el dia de la Pau a aquest conflicte, i pels de Batxillerat vindrà a parlar un noi isrealià que treballa allà per la pau. És la nostra minsa contribució a fer de la pau una realitat possible. Teresa

Silveri Garrell ha dit...

Els jueus tenen el dret a defensar-se, son els palestins els que s'escuden darrera les dones, els nens i la gent civil per evitar que els israelies bombardejin els seus edificis. Veig que et poses de part dels palestins, estas tocada per la tramuntana socialista, però ets ben lluire. El que passa a Catalunya es que tenim govern sociata que només mira cap als seus intersos i els seus interesos son els immigrans islàmics que amb els anys seràn els millors votants socialistes.