dissabte, 24 de gener de 2009

Una del Mateu

Deixeu-me avui ser una d'aquelles mames empalagoses que baven explicant coses dels seus fills. Avui toca una del Mateu, que té cinc anys.
Després d'un dia extenuant, l'enviava al llit, i ell es feia el ronso.
- Vine amb mi, mare!
- No, que necessito estar asseguda una estoneta.
- És que no vull anar al llit sol!- em diu amb els seus ullassos i aixecant les celles tot llastimosament
- No estàs sol, estàs amb el bon Jesús- li responc jo, que sempre aprofito per ficar-hi cullerada.
- Però el bon Jesús no el veig!- insisteix ell.
- No el veus perquè està al teu cor.
I ell s'aixeca la samarreta del pijama i diu:
- Mare, jo miro i miro i només veig la panxolina!

Vaig haver de mossegar-me per no esclatar a riure.
Just després d'això vaig tenir reunió d'ACO a casa, i vam estar parlant de què passa, com és que en la nostra societat costa tant trobar a Jesús.
Potser és que ens passa com el Mateu: Ens mirem massa el melic.

5 comentaris:

Teresa i M.Àngels ha dit...

Les mares heu de ser empalagoses quan es tracta de parlar del fills. És el que toca. Per cert, el Mateu promet! Teresa

El mosquit i el camell ha dit...

Maria, a casa formeu una orquestra afinadíssima!
Mercè

Assumpta ha dit...

Caram, crec que n'has tret la conclusió perfecte de la sortida del teu petit :-))

Quan més centrats estem en nosaltres, més difícil trobar Jesús...

I fas molt bé de parlar dels teus fills! :-)))

jordi_morrós ha dit...

Maria, això no és ser empalagosa.

La reflexió i discusió sobre "mirar-se el melic" o "mirar de trobar el rostre de Jesús" pot donar per tot un curs de catequesi.

Jo ja tinc els fills crescuts i aquestes respostes espero que me les donguin els meus néts.

Ànims, i no dubtis a compartir-ne més d'aquestes reflexions ja que el Regne dels cels probablement està més a prop dels infants que de les cúries episcopals(tot sigui dit sense cap afany de menystenir els nostres germans bisbes que també fan una feina a vegades força ingrata).

Manel Filella ha dit...

Ja pots estar ben contenta,Idó...
Que en Mateu sap bé que en sa mare té el que cerca, l'amor de Jesús. Per molts anys