dilluns, 2 de febrer de 2009

Estupendes

Aquest any un munt de noies estupendes fem quaranta anys. A mi encara em falten molts mesos, però avui la primera de l'any els fa.
La Pilar avui fa quaranta anys. És tota una proesa, perquè quan tenia quatre mesos va estar a punt de morir i els metges no donaven gaires esperances als pares.
Però ella és una lluitadora i es va aferrar a la vida amb tossuderia, i aquí està, amb quaranta anys, quan no n'havia de viure ni mig.
Suposo que això de dir "noia de quaranta anys" vol dir que em faig gran. Serà això.
Però estem estupendes, ens mengem la vida i l'assaborim a fons.
Una besada a totes aquestes dones intenses d'aquesta generació. Encara tenim molta guerra per donar.

7 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

Felicitats, estas a punt de cumplir en realitat 30 anys i no quaranta. Avui en dia els 30 d'abans son els quaranta o més d'ara. Amb quatre aspirines, amb quatre antibiòtics, i sense fer treballs forçats, la joventut és conserva més que abans quan les dones tenien que rentar la roba amb força de braços, anar a carregar aigua amb galledes, i això només tenint en compte les dones que feien feines de casa perque les que treballaven tot el dia a les fàbriques ja em direu.

Teresa i M.Àngels ha dit...

Jo estic en aquesta franja d'edat, i després d'una adaptació inicial, crec que és una edat molt bona, de maduresa, de sentir-te adulta.
Teresa

Cesca ha dit...

Hola! Fa una temporada que et llegeixo, i no he gosat mai a afegir comentaris, però et voldria dir que fa poc que n'he fet 45 i considero que estic vivint la millor època de la meva vida.
S'arriba en un punt de maduresa en que guanyes seguretat i pau interior, sense deixar de tenir un cos que encara et porta a tot arreu sense gaire problemes.
Sents que tens molt de camí per endavant i l'empenta t'acompanya.
Et desitjo que aquests anys que venen els visquis amb plenitud i felicitat!

Èdgar Planas ha dit...

Guaita quina casualitat! També sóc del 1969! L'any de l'Apollo 11 (per fi a la Lluna), del Give Peace a Chance (de John Lennon), del desplegament de la televisió en color a gran part d'Europa (BBC1, ITV, etc —a TVE fins el 1972)... Molt bo el comentari d'en Silveri sobre els 30, 40, 50... A parer meu l'edat del cos i l'edat de l'esperit sovint tenen molt poc a veure. Per molts anys, quan sigui l'hora, a totes i tots els futurs "quarentons"!

Èdgar Planas ha dit...

Per cert, una anècdota sobre la percepció del pas del temps, per rumiar-hi una estona. Resulta que una senyora ja molt gran li va comentar a un rector amic meu al sortir de missa de Cap d'Any: «Ja ho veu, mossèn, un any més! A aquesta edat passen volant els anys!». I agafant-se més fort al bastó i amb veu una mica més greu continua: «Ara, el que costa de passar són els dies, mossèn, els dies...» Verídic. Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Jo n'he fet 47 i estic feta una criatura jeje així que imagina't vosaltres :-))

Anònim ha dit...

maria,
molta guerra, t'ho diu un que voldria ser la víctima ;)

vladimir