dijous, 5 de març de 2009

La besàvia Lola

Dia cinc de març era el seu aniversari, crec que n'hauria fet noranta-sis, però no ho se segur. Va morir fa tres o quatre anys. Era l'àvia del meu home, la besàvia dels meus fills.
Els meus fills van tenir temps de conèixer-la, i encara parlem d'ella sovint, perquè els estimava molt.
Avui l'hem recordat, i li hem dit un parenostre, ella pregava molt pels meus fills, i avui els meus fills han pregat per ella. En Mateu ha tingut la idea de després cantar-li "aniversari feliç", i ho hem fet, m'ha semblat molt tendre, l'expressió infantil d'homenatge a aquella dona senzilla i sencera.
Quan estàvem a punt de casar-nos, em va agafar de les mans i em va dir "respecteu-se molt, i estimeu-se tota la vida". Em va arribar al cor, no sabria dir perquè.
Sempre la recordaré. I faré tot el possible perquè els meus fills també la recordin.

3 comentaris:

El mosquit i el camell ha dit...

Les àvies són un gran patrimoni, que a més, almenys jo, vaig assaborint més amb els anys, gairebé amb efectes retroactius...
Bon dia de la dona treballadora!
Mercè

Anònim ha dit...

jo també recordo a la Iaia. Es deia Maria i en guardo molts bons records. Recordo haver-li fet alguna mala juguesca, propia de l'edad...i també recordo moltes frases que en el seu moment semblaven tonteries de vella i que ara recordo amb molt de sentiment. Deixeu-me explicar-vos una anecdota..Sabeu quan cap al vespre el cel de vegades es torna rojeng..?la meva iaia em va explicar el per què ...em deia: mira ara en aquest moment la Mare de Deu està fent torrades per l'avi i ara que jo soc mare i miro cap el cel vermell explico a les meves nenes que la Verge Maria fa torrades per la meva iaia i el meu avi tot i que no el vaig conèixer. i no sé quina imatge els ve al cap però la meva és la d'una dona a la vora del foc amb un bastó i una llesca de pà de pagès allà puntxada.
molts petons a les aviesi a tu per recordar-nos-les.
lulu

Maria Escalas Bernat ha dit...

Lulu: A ca nostra, quan d'horabaixa el cel es torna rogenc, en diem " la mare de Déu fa coques".
No se pas perquè, però sembla que hi ha un consens arreu amb què la mare de Déu té a veure amb aquests fenòmens meteorològics!
I si, Mercè, ara em van tornant coses rebudes de les àvies. Ben bé amb efectes retroactius, com dius tu.