dimarts, 17 de març de 2009

La vella quaresma


Quan els cristians aconseguim que ens tornin el Nadal, aquest que ens han manllevat amb vells grassos i rojos amb rialles estúpides i amics invisibles a tutiplen, no haurem acabat la feina: encara haurem de rescatar la quaresma.
Els meus fills van a una escola laica, on s'entronitza la vella quaresma i se li talla una pota cada divendres.
Ara resulta, doncs, que la quaresma és una senyora antipàtica, un temps desagradable que volem que passi ràpid.
Jo els he explicat que de la mateixa manera que ens dutxem i ens mudem per anar a una festa especial, per anar a la pasqua tenim uns dies per fer neteja per dintre, per arribar a la pasqua ben nets i polits.
Els meus fills tenen 6 i 8 anys. El concepte de penitència els és molt llunyà, i tanmateix es tracta d'això, no? de fer bugada. De tota manera, sembla que no ho he acabat d'aconseguir. Espero que a mesura que es facin grans sàpiguen trobar-li el sentit a la quaresma, més enllà de la figura més o menys caricaturesca de la vella de set cames.
Almenys no ens taladren amb cançons ensucrades i decoracions abigarrades, gràcies a Deu encara no hi han trobat l'excusa consumista a la quaresma. (ja m'imagino restaurants oferint "sopars entranyables de divendres de quaresma" amb parrillada de peix i bunyols de l'empordà... Al temps!)

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ufff!! No me'n parlis!! Sóc catequista i estic d'aquesta "vella" fins els nassos. Menciones la paraula "Quaresma" i ràpidament parlen de la vella i les set cames...

Jo els hi dic que la Pasqua és la festa més important dels cristians i que, com és festa grossa, tenim molts dies abans per preparar-nos, i igual com al conjunt de dies que formen "dilluns, dimarts, dimecres..." li diem "SETMANA", a tot el conjunt de dies en que ens preparem per la Pasqua, li diem "QUARESMA"... i cada setmana que dura la "Quaresma" fem un bon propòsit (aquesta setmana ens esforçarem especialment en no dir mentides, la que ve en no ser mandrosos, l'altre en...)

Sort amb els teus :-))

Marga ha dit...

T'aconsello el llibre "La pregària de la porta" de Juanjo Fernandez Sola -Claret editorial-
Hi ha una manera d'utilitzar la vella quaresma, a la nostra parròquia una catequista l'utilitza cada setmana per xutar les pedres que es troben al camí de la Quaresma i poder caminar millor cap ala Pasqua.

Marga

Juanjofernandez ha dit...

Sóc l'autor del llibre "La pregària de la porta", que recomana la Marga (moltes gràcies, Marga!). Admeto -ai!- que faig servir la vella Quaresma, però amb la idea de viure aquest temps com una preparació, com un aprofitar per a millorar, per anar més lleugers d'esperit, amb propòsits en la línia dels que comenta l'Assumpta... En qualsevol cas, Maria, et felicito pel blog, i espero que no es compleixin els teus vaticinis gastronòmic-apocalíptics sobre la Quaresma! Records als fills, al teu home, a la gata... i que aviat puguis dir adéu a la hipoteca!