divendres, 28 d’agost de 2009

Deixant-la

I sempre que me'n vaig és el mateix: preguntar-me com estaré d'aquí a un any, quan torni a veure la silueta de la Dragonera. Preguntar-me si encara tendré tots els que estimo a prop, com estaran els meus fills, com tindré les il·lusions que ara m'encoratgen: si encara m'alimentaran o hauran quedat adormides en el sopor de l'hivern.
I com sempre, fer el ferm propòsit de no perdre aquesta llum càlida, aquest estat d'ànim. I de mantenir les ganes de fer coses, de no anar d'esma complint, sinó d'assaborir la vida amb totes les coses, petites i grans que trenen la quotidianitat.
Ja ho veieu, molta gent fa bons propòsits per cap d'any. Jo els faig acabant l'estiu, davant el mar, quan dic adéu a Mallorca, que en aquests moments (sóc al vaixell) s'està convertint en una ombra grisosa i llunyana en el mar en calma.