dissabte, 22 d’agost de 2009

Pep Manté

Em va ajudar en moments duríssims. La seguretat i tranquil·litat que va tenir en tot el procés fou per mi un oasi en la voràgine en la que estava immersa.
Al d'un temps ens va ajudar a muntar la cooperativa que va donar peu a l'orquestra de cambra del maresme. Altre cop vaig veure com actuava amb entusiasme, la música era per ell molt important.
Sento molt la seva mort, i com jo la sentiran molts treballadors als quals va ajudar, i molts activistes culturals que es sentiren acompanyats per ell.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, no ens coneixem, crec, són en Blai, fill d'en Pep. Moltes gràcies per les teves paraules. He posat un enllaç del teu bloc al d'en Pep. Que soni la música.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Ens coneixem de vista, crec. Us acompanyo en el sentiment, era un gran home.