dimarts, 8 de desembre de 2009

Inmaculada Concepció

Vaig anar a les monges de la Inmaculada Concepció, i quan era petita tal dia com avui era festa grossa. Fèiem exposicions, balls, una novena, i realment ho vivíem molt festivament.
Ara la cosa ja queda diluïda, i darrerament, suposo que pel fet de ser mare, m'he trobat repensant el paper de la mare de Jesús. Quan vaig tenir fills vaig sentir-la més a prop que mai. Aquest punt de misteri davant la maternitat, sabeu?
Quan vaig anar adonant-me que havia de respectar els meus fills, i que això volia dir acceptar que eren com eren, i no com jo volia que fossin, vaig estar pensant molt en ella. En quins deurien ser els seus plans, i com ho va portar.
A mi em fa una mica de recança aquest paper submís i infantiloide que moltes vegades he pensat que se li assigna a Maria, suposo que és per l'interès que es te en que algunes dones continuïn essent submises i infantiloides.

I no se si acaba de tocar o no, però em ve de gust compartir amb vosaltres aquest enllaç que em van enviar fa uns dies. El Miguel Bosé cada dia em cau millor, quan era jove em semblava una mica niñato, però ara penso que ha envellit la mar de bé.
Total, que em derriteixo en veure aquest anunci de no se exactament què.
I quan s'exalta la femeneitat, voldria que es parlés d'això: de les dones senceres i valentes, i no només de les sofertes i servicials. I quan es parli de Maria, que es parli de la seva valentia i la seva confiança. Del seu SI valent.
Del seu Si que va donar vida.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Perquè les dones portem massa anys portan el jou d'una societat masclista, tant de bo a poc a poc se'ns vagi reconeixent per qui som no per qui representa que hem de ser!

Per totes aquelles mares, germanes i filles que més d'una evgada han hagut d'aguantar i he hagut d'aguantar comentaris com tu has de portar la casa perquè ets dona!

Un petó de dona a dona :)

Judith ha dit...

Hola Maria,
Estic un any vivint a Boston i , per sort, he anat a parar a una comunitat que ens ha acollit molt bé.
El dia de la Mare de Déu d'Agost l'homilia feia així:
"Qui no ha jugat mai al pòquer? Guanyar o perdre no depèn de les cartes que et toquin sinó de com les jugues. La vida és com una partida de pòquer. (...) A Maria li van tocar unes cartes molt dolentes: primer se li apareix un àngel i li diu que quedarà embarassada sense home i sense estar casada...com ho devia viure en aquella època si encara ara ens escandalitzem de les mares solteres?...li toca parir amb els animals, enmig la porqueria...l'amenacen que li mataran el fill...(...) i quan el fill es fa gran i ja pot descansar de la tasca de mare, el fill li diu que ara ell ha de fer la feina que li demana el seu pare de debò (qui?!)...i a sobre li demana ajuda!...no entèn el fill, ell renega d'ella com a mare i al final ha de veure com el maten (...) Les cartes que li van tocar a Maria van ser molt dolentes, però les va saber jugar tan bé que el resultat és Jesús, és el cristianisme, l'humanisme, som nosaltres. Maria va guanyar la partida, la vida"
Se li pot afegir a la meva traducció abreujada un to americà de venedor de cotxes i encara queda curt.
Gairebé ofenia que tota la feina de Jesús era per la bona partida de Maria...però, és clar, és que el Father Peter pertany a la congregació dels Oblates de la Virgin Mary.
Em va agradar molt la seva versió dels fets, certament contrastant amb la imatge submissa i passiva que sovint interpretem.
Petons,
Judith

El mosquit i el camell ha dit...

De vegades em fa la impressió que la tradició eclesial es comporta amb Maria com els mafiosos amb la seva mare o la seva germana: dalt d'un altar i ni tocar-la...però ells decideixen absolutament tot sobre ella. I em sembla molt que l'Església no li deixarien pas presidir l'Eucaristia per molt Mare de Déu que fos... Oi?
Mercè