dimarts, 15 de desembre de 2009

El meu fill i la catequesi

Avui en Miquel me n'ha dit tres de seguides molt bones. Fem catequesi a casa. Li parlo de l'anunciació de Maria. Ell està força receptiu, però una micona de res esverat, lo just com per tenir ganes de riure però encara escoltant les coses i estant assegut.
Li explico que un Àngel va baixar i li va dir a Maria...
- I com sabia que era un Àngel? mira que si era un marciano i la Maria el va confondre amb un àngel!
- No, era un àngel. Duia ales i no tenia cap trajo especial, (se que no és fidel, però necessitava sortir-me'n) o a més li va dir que era un enviat de Deu. Que li havia de dir de part de Deu que seria mare de Jesús. I que Deu en seria el pare.
- No, t'equivoques- em diu ell amb aquella seguretat- el pare de Jesús era Josep que era fuster.
- No- li responc jo- El pare de Jesús era Deu.
- I Maria estava casada amb un senyor que no era el pare del seu fill?
- Si, però l'estimava molt, com si fos el seu fill.
-Ah! com el X (un nen de la seva classe)
Intento reconduir la situació, tot valorant que avui en dia és molt més normal que els nens visquin amb figures paternes més diverses que quan jo anava a catequesi.
- Bé, doncs , l'Àngel li va dir a Maria: "el Senyor t'ha escollit perquè siguis la mare del seu fill"
- I Deu era el pare?
- Si, responc jo.
- I com ho va fer? -diu burleta- Li va enviar cèl·lules de pare per fax?
Aquí m'he hagut de controlar molt per no esclafir a riure.
-No, és un misteri, un miracle. Jesús es va fer a la panxa de Maria, i era fill de Deu i de Maria.
- Ah! i per això Josep es va haver de casar corrents amb ella, perquè tingués un pare de carn i ossos!
Mai m'havia plantejat que la Mare de Deu s'havia casat "de penalty" que en dèiem a la meva joventut. Entre això i un dia que em va preguntar si sóc verge, ("si la mare de Jesús és verge, tu perquè no ho ets?") fer catequesi amb aquest fillet meu és un repte. Espero que l'Esperit Sant vagi fent ajudetes.
Realment si tots els nens plantegen aquestes preguntes, un deu per les catequistes que estan al peu del canó.

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

M'imagino que si fas catequesi amb un sol nen (en aquest cas el teu fill) ell sap que té tota la teva atenció (i moooolta confiança) i que et pot anar preguntant molt més que no pas si és un grup i saben que, tot i que també poden preguntar el que vulguin (per descomptat!), han de "triar" una mica les preguntes a fer :-))

Jordi Morrós ha dit...

Llegir aquesta mena de comentaris em rejoveneix i potser ja em prepara per si arriba el dia de fer de catequista dels meus futurs i de moment hipotètics néts.

Realment explicar el naixement virginal de Jesús en el nostre món tan culturalment cientifista és tot un repte.

Jo miraria de tirar cap a la dimensió del misteri ja que de fet qualsevol naixement no deixa de ser un misteri.

Gemma Sara ha dit...

Els comentaris del teu fill són molt bons. Em recorden el que va respondre el fill d'uns cosins als seus pares quan li van dir qui eren els Reis: "i Déu també sou vosaltres?". Crec que sí, que Déu són els pares, però bé, em sembla que no ens posarem d'acord... m'agrada llegir-te, de tota manera!