dimarts, 9 de març de 2010

Quaranta-vuit hores, dues xerrades (1)

És curiós com el temps s'allarga i es contrau. Aquest cap de setmana he estat quaranta-vuit hores a Mallorca. I m'han aprofitat com si hagués estat una setmana.
Han passat moltes coses, moltes converses, i també moltes estones en silenci, només amb el mar i el vent.
Jo us parlaré de dues xerrades.
Vam anar a sopar amb M&M, una parella als quals estimo molt, malgrat la vida i els camins que hem anat triant hagin fet que darrerament no ens veiem tant com fa uns anys.
Ho estan passant molt malament, per qüestions de salut.
Però vam estar com abans. Xerrant de tot i res, acudits varis, somriures, jocs de paraules. Va ser com un petit oasi.
I jo els admiro, per la seva enteresa, per la naturalitat amb la qual afronten la malaltia i hi lluiten i no deixen de ser ells mateixos, malgrat l'angoixa i les males estones que se que estan passant.
I no els ho vaig dir, perquè va ser com si la malaltia no hi fos, en aquelles hores. És curiós com per telèfon t'atreveixes a dir a algú que pregues per ell, però cara a cara et costa.
Quin estúpid pudor.

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

No siguis tan dura amb tu mateixa, dona... sí, algunes coses costa més dir-les cara a cara que per telèfon (o per mail) però el més important és que ho fas, que pregues per ells :-) això és el que val!!

Anònim ha dit...

Es molt hermòs saber parlar i escoltar, llegir i escriure, però no tothom sap expressar el que sent per que no sap com dir-ho ni com escriure-ho.

Tu Maria tens el do de adonar-te de les coses (totes: petites i grans,transcendentals o intrascendentals. Però a diferencia de molta gent ho saps dir i escriure, i es que sabem escoltar i llegir gaudim molt de la teva presència i també de la absència que ens permet llegir-te.


Que per molts d'anys, sàpigues mirar i veure, parlar i escoltar, escriure i llegir, i que nosaltres puguem seguir-te molt de temps i per descomptat comptar amb la teva amistat. Amen

Antònia Ginard

P.S. Quan vens a Mallorca a mes de gaudir dels seus encants i altres coses que no ho son tant, saps tornar reunir els teus amics, un poc desenfeinats, i es un plaer veure que vius la vida.