dimarts, 22 de juny de 2010

La Fe

Ahir en Mateu va anar d'excursió tot el dia. Va tornar brut, asolellat i extenuat.
Quan el vaig anar a recollir, se li va il·luminar la mirada i em va dir
- Mama, mama! No et creuràs el que et porto!
Es posa la mà a la butxaca i treu... dos trossos de carbó (d'aquells d'encendre barbacoes, perquè m'entengueu)
I em diu tot il·lusionat
- D'aquí un temps tindrem dos diamants!!!!

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tu espera... espera un temps i mira... potser hi trobaràs dos diamants ;-)

Anònim ha dit...

Els diamants ja els tens, tu i el teu fill!!!.
Roser

Maria Escalas Bernat ha dit...

Roser, és el primer que vaig pensar, que amb aquests dos fills ja tinc dos diamants.
Assumpta: li vaig explicar que els diamants tarden molt en fer-se, i ell va respondre, "bé, esperarem!"
Podria haver fet una reflaxió sobre això, sobre com els nens confien i esperen, però estic a final de curs i la feina se'm menja!