dilluns, 20 de setembre de 2010

El centre de menors i la parròquia

Sóc feligresa de la parròquia de Mare de Deu de Montserrat, al barri de Pla de'n Boet de Mataró.
La nostra parròquia ha estat sempre absolutament acollidora, oberta a les necessitats del barri, senzilla, humil... vaja, el que diria que han de ser totes les parròquies.
Ara hi ha la proposta de cedir uns locals parroquials per fer un centre assistencial per a nens de 4 a 14 anys. El Mas Sant Jordi, malauradament, es queda petit.
El que ve ara és de bojos. Uns quants (no gaires) veïns del barri s'han posat a fer una protesta feroç i malsana contra aquest centre. La desinformació i la mala bava han començat a fer pujar com l'escuma un mal rollo generalitzat. Alguns veïns no han volgut informar-se exactament del que passa i escampen que això serà un reformatori per delinqüents, han penjat pancartes ofensives, (MOLT ofensives) han interromput la missa, han insultat a la gent que entrava a l'església... Dos partits, un de dretes i un d'ultra-dreta els hanfet costat i han comparat aquest centre amb un macro-prostíbul (ah, la dreta amb els seus vells tics!)
No se per on començar. Una de les veïnes que més soroll ha fet té un pis en venda just al costat de la parròquia, i té por que li baixi de preu. Lo bo és que acusa al mossèn d'avarícia, quan precisament el mossèn no hi té cap interès econòmic, i ella si.
Hi ha coses molt fortes. En una de les manifestacions anti-centre portava la veu cantant gent que és usuaria enquistada de càrites, que fa més de trenta anys que va a la parròquia a demanar almoina i ara no vol que la parròquia aculli a nens (recordeu, infants de 4 a 14 anys)
En el carrer Sant Valentí, fa uns trenta anys, van fer uns pisos de protecció oficial. Quan els estaven construïnt molts veïns van fer enceses protestes contra aquests pisos, també amb pancartes. Ara, els que hi viuen estan penjant pancartes contra el centre, i jo al·lucino, com poden tenir tan poca memòria, com poden oblidar que no fa tant eren ells les víctimes del rebuig.
El mossen ens demana que no ens hi enfrontem. Repeteix, una i altra vegada, que el diàleg ho podrà solucionar tot, i jo admiro la seva serenor, davant la mala bava dels altres. No hi ha com tenir el Crist al costat.
Han passat coses molt fortes. El mossèn dient missa mentre a fora l'escridassaven. A ma mare l'han increpat ("vieja beata", li van dir) quan entrava a l'església. Com que el president de l'associació de veïns va intentar calmar els ànims, van organitzar una manifestació i van passar davant el negoci familiar per insultar-lo.
Però també n'han passat de bones:
Ahir a la concentració pacífica i silenciosa que vam fer, em vaig alegrar de veure veïns que no m'ho esperava, i que em van sorprendre molt agradablement.
El Miquel, el meu fill, va fer la promesa d'anar a jugar amb aquests nens, si els altres nens del barri no hi volen anar.
Una noia es va acostar al mossèn i li va dir que no és creient, però que el felicitava per la solidaritat. I jo pensava, per les seves obres el coneixereu. Que no ens hem d'arremangar, no hem de deixar de fer el bé, no hem de permetre que els crits eixordin l'evangeli.
Parem l'altra galta, si cal. No aconseguiran fer-nos por. Continuarem anant a missa, continuarem acollint, i continuarem fent que l'evangeli sigui present.

7 comentaris:

Jordi Morrós ha dit...

Les persones es defineixen i es posen en evidència sobre tot per les pors que m'atreviria a qualificar d'atàviques. I després hi ha els qui de les pors atàviques en fan negocis (sobre tot negocis polítics).

I malhaurdament són precisament els pobres i els febles els qui a vegades poden ser les primeres víctimes d'aquest esperonament de les pors més atàviques de l'ésser humà.

Després quan el centre estigui en marxa es veurà que s'ha sobredimensionat la reacció.

Assumpta ha dit...

Estic "al·lucinant" que gent que abans ha necessitat la solidaritat dels demés sigui ara precisament qui la nega... Ho trobo absolutament incomprensible.

Jaume Pubill ha dit...

Hola Assumpta: Aquí a Mollerussa ens va passar quelcom semblant amb un alberg per a transeünts i presos amb permis que tenen la família lluny i no saben on anar quan surten de la oresó per un cap de setmana, per exemple...
L'algerg és de Cèritas i va passar quelcom semblant (però amb menor intensitat perquè aquí mai hi va haver manifestacions. Alguns veïns s'hi van oposar molt al principi. Poc a poc s'han anat acallant les veus i ara tot funciona amb normalitaT...
eSPERO QUE US VAGI MOLT BÉ. uNA ABRAÇADA!

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jordi, se segur que quan el centre funcioni els veïns veuran que han pixat fora de test. Però mentre el que està passant és demencial.
Assumpta: hi ha una dita que fa més o menys "no pidas a quien pidió, ni sirvas a quien sirvió". Doncs això
Jaume: És que hi ha equipaments que tothom està d'acord que s'han de fer, però això si, tothom els vol lluny de casa.

Anònim ha dit...

Hola, no acostumo a entrar en polèmiques, normalment la gent es molt sectària i acaba escoltant nomes allò que vol sentir, allò que reafirma el que esta d’acord amb els seus interessos, el sentit critic queda superat per el dogma del grup.

Si jo ara et digues que estic en contra de la existència de Caritas, segurament tindríeu per fer centenars d’articles i opinions, uns desqualificant me i altres recolzant la excel•lent tasca de la bona gent que voluntàriament i treballa.

Una vegada marcat, tot el que fes estaria malament, ningú intentaria escoltar amb atenció els motius del meu posicionament, que el consideraríeu un insult.

Be, jo crec que en un estat de dret on som capaços de mantenir molts politics amb tot de luxes i som capaços d’enviar soldats i equipament militar a l’altre punta del mon no hem de tenir miseria i per tant no hem de tenir persones que en tinguin cura, les persones tenim drets i no hem d’estar a expenses de la caritat de ningú.

Desgraciadament no es així, pero si hem de lluitar i posicionar nos, si hem d’empènyer cap un lloc es per no conformar-nos amb la situació actual que no fa mes que empitjorar i exigir a l’estat que treballin prioritàriament per fer complir els drets basics de les persones.

En relació al centre el meu posicionament es contrari, y explicaré els motius, de la mateixa manera que tenim uns jutjats amb totes les comoditats i necessitats cobertes, de la mateixa manera que els mossos tenen una comissaria tal i com ha de ser per cobrir les seves necessitats i el material o vehicles que calguin, igual que el barri te uns centres cívics amb aire condicionat, decorat amb bones fustes i l’equipament que necessita o que per jugar a basquet han construït un magnífic pavelló amb tot el necessari, no m’allargo, la llista seria molt llarga i crec que ja enteneu el que vull dir.

Dons de la mateixa manera que podem destinar recursos per moltes cosses prescindibles, les podem destinar per els mes febles, que son uns nens que per no tenir no tenen ni algú que els estimi.

Estic totalment en contra que habilitin naus industrials com es fa a l’havana o espais parroquials com es vol fer aquí, els nens han de disposar d’un espai per ells com ho dissenyin els entesos, amb els mitjans que els calguin i el mes semblant al que seria una família, del que crec que estareu tots d’acord que es el millor ambient per el seu desenvolupament.

Estic totalment en contra de la política que segueix la Generalitat de derivar-los a fundacions ja que actualment el 80% dels nens ja estan en centres i nomes el 20% estan en famílies d’acollida ( dades síndic de greuges) quan la relació mes beneficiosa per l’Infant ha de ser a l’inversa, alguna cosa no estan fent be quan la gent te recel i rebutja el que ha de ser la normalitat.

Oferint resistència ja estem aconseguint que facin una revisió del projecte i el millorin, ves que alguna cosa positiva aconseguim per els infants sent crítics i res han aconseguit sent conformistes.

Si aconseguim invertir el 80% - 20% serà fantàstic.

Jo crec que t’equivoques fent bons i dolents, li haig de donar la raó al mossèn, manca diàleg i respecte, el barri demostra a diari que i cabem tots, els bons i els dolents, els llestos i els tontos, els savis i els ignorants, els d’ací i els d’allà.

Tots els col•lectius tenen brètols, estaràs d’acord amb mi que el 90% de les pancartes diuen “no al centro en la parròquia”, de defectes en trobaràs tots els que vulguis, però per ser objectiva has de buscar també les qualitats si no els discursos esdevenen sectaris parcials o incomplets, cap d’ells de valor.

Salutacions

Albert

Maria Escalas Bernat ha dit...

Albert, tant de bo tothom s'expresés sempre amb la correcció que fas tu.
Podem no estar d'acord, però podem parlar civilitzadament. Hi ha moltes coses en les que estic d'acord, tant de bo el Crae no fes falta, tant de bo aquests xicots poguéssin viure acollits, i encara millor, amb les seves famílies.
Malauradament, no sempre és així.

Anònim ha dit...

Maria, m'he permès compartir el teu apunt en el feisbuc!

Cosme