dimarts, 19 d’octubre de 2010

Prou


A vegades el nostre cos diu prou. Ens demana que ens aturem.
Ho pot fer de varies maneres, una estrabada muscular, una grip, el que sigui.
Cal escoltar-lo. I fer bondat.
I sobretot, no caure en l'error de "ja-que-estic-a-casa...."(netejaré els armaris, endreçaré la cuina, etc.)
Perquè el que demana el cos és mimitus, seure al sofà, amb la manta i el gat ronronejant, i veure passar la vida per la finestra i entendre que no som imprescindibles, i que el món no s'enfonsa encara que nosaltres no estiguem a totes, i que els altres són capaços de sortir-se'n sense que hi estiguem a sobre.
El que demana el cos és que dormim. I que mengem amb calma. Infusions, coses calentes, coses dolces...
I que descansem. Que la vida continua, i nosaltres només tenim un cos.

1 comentari:

Mariona ha dit...

Que senzill.
Però moltes vegades quan el nostre cos ens diu prou sembla que no l'escoltem, potser per què no en sabem o qui sap si per què ens sap greu pels altres.
Però crec que tens molta raó. Quan ens diu prou l'hem d'escoltar i parar.
Que et recuperis aviat, o no, pren-te el temps que necessitis.