dissabte, 25 de desembre de 2010

Bressol de pobre

Dins una casa de pagès,
per l'infantó que hi fa l'entrada,
han adobat el rústic bres
d'antiga fusta mig corcada

La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més be hi estiga,
com una aucella al fer son niu
busques cercà per la garriga

Mes, de quina herba les trià?
d'aritja, arreu tan espinosa
i allò de molles servirà
baix d'una pell forta i llanosa

La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l'infantó
damunt l'aplec de tanta espina

Ai! aqueix bres, amable niu
fet per l'amor i l'indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort en l'existència

Rams de dolor que ocults estan
a l'innocent fan goig encara...
Oh! i fer d'espines un niu blan,
vetaquí l'art d'un cor de mare!

Miquel Costa i Llobera.

Fa anys vam fer servir aquesta poesia com a felicitació de Nadal .
Arreu del món, encara avui, hi ha mares que infanten en condicions precàries.
Un pensament per a elles, i pels seus fills.
I una abraçada a tots els que no passen aquestes festes ben bé com voldrien passar-les