dilluns, 27 de desembre de 2010

Tot el que tenim (2)

Al blog del Jaume Pubill vaig trobar aquest video que no puc més que compartir amb vosaltres.

Deixeu que sigui dolenta molt dolenta, però el primer que vaig pensar quan el vaig veure és que si aquest nano hagués estudiat al mateix conservatori que jo, li haurien dit que barrejava massa el pedal de ressonància i que no articulava prou net.
Bé, directament no l'haurien deixat matricular-se.
La veritat és que havent-hi tantes coses que es poden fer, decidir tocar el piano quan no tens mans, és si més no, ganes de demostrar que res t'aturarà.
Tinc sentiments ambivalents amb aquest video.
Per una banda penso que pot fer mal, en el sentit que no tothom pot fer-ho tot.
Aquestes pel·lícules americanes on la gent sense cames arriba a guanyar una marató, em semblen insultants cap a la gent que no té cames i fa el que pot amb la seva vida, no se si m'explico.
Per altra banda, admiro la gent que lluita contra el seu destí, que es rebel·la contra tot el que el condemna.
Jo li respondria a aquest noi que tot i que ho fa força bé, millor que algunes persones que toquen amb mans, el piano està realment dissenyat per tocar amb les mans. Si el que vol és fer música, (més que demostrar als altres que té una força de voluntat fèrria,que aquest és un altre tema) el que pot fer, per exemple, és estudiar cant. Però està molt bé aquest esforç que fa, i és un bon exemple per la gent que es queixa per tonteries.

3 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Maria

Aquesta reflexió me la faig molt sovint, malgrat que admeto que és 'políticament incorrecta". M'admiren aquells que viuen 'al límit': un dia el sobre passen, l'altre no poden. No ens atrevim a dir que hi ha 'drets' que es reclamen que no són tals. Jo, per exemple, no puc ser policia ni jugador de la NBA...

Però intueixo que és justament acceptant-los que som més lliures, que els traspassem de veres, que no ens maten, com el vídeo d'ahir, fantàstic.

Merci

Assumpta ha dit...

És que jo no penso que el noi vulgui ser "el millor concertista del món", el noi vol tocar el piano, vol "fer" música i, això, és indubtable que ho fa... i, en la meva opinió, molt bé.

És clar que no tothom pot fer-ho tot... jo, per exemple, fa anys que no em puc agenollar ni ajupir "del tot", perquè els genolls no em responen... però aquest noi SÍ pot tocar el piano... per què no hauria de fer-ho? :-)

No tota la gent sense braços pot tocar el piano. D'acord. No tots aconseguirien aquesta agilitat amb els dits dels peus... Però només que algú sense braços -o amb la limitació que sigui- aconsegueixi augmentar el seu esperit de superació veient un vídeo així, ja serà bo.

Potser no estudia cant perquè desafina terriblement... qui sap :-)) o, potser, no li agrada gens cantar i li encanta tocar el piano...

A vegades les coses ens semblen més estranyes als que les mirem que als que aconsegueixen fer-les :-)

Jaume Pubill ha dit...

Maria: M'ha agradat també aquesta altra visió que fas del vídeo. I és que les coses no tenen mai una sola cara ni es poden veure i valorar amb massa simplicitat. Tot és molt complex (la vida mateixa ho és molt) i ves a saber què li va passar pel cap a aquest noi que triés el piano. Podia haver triat un instrument de vent...
Una abraçada