dijous, 27 de gener de 2011

L'esperança tossuda

La F. és una amiga d'aquelles que veig poc, però estimo molt. Té un sentit pràctic, una manera de viure i veure i assaborir la vida, que m'encanta. I és una noia creativa, artista, simpàtica... mireu, em cau molt bé. Mai hem estat molt íntimes, però ens hem anat trobant i retrobant durant uns anys, hem tocat juntes força vegades, i darrerament ella m'ha ajudat en un assumpte extra-musical.
La F. va estar molt temps buscant un embaràs. Fa cosa de quatre anys, potser una mica més, van adoptar el S, una criatura bellíssima i desperta.
Ara, quan ja tot estava lligat i tranquil, s'ha quedat embarassada. Ho he sabut avui, i des d'aleshores que se m'ha posat la rialla tonta.
Quin gust, rebre aquestes bones notícies de vegada en quant. Quina alegria.
L'esperança tossuda, picant a la porta quan menys t'ho imagines.
Me n'alegro molt.

4 comentaris:

Ventafocs ha dit...

A mi també m'alegren aquestes coses, no conec a la teva amiga, però m'he posat contenta de saber-ho (potser també sóc un poc tonta). Una abraçada i enhorabona a la teva amiga.

Anònim ha dit...

Enhorabona per L'amiga

Anònim ha dit...

Psicològicament té una explicació molt clara i prou estudiada. Es donen molts cassos d'aquests, segons m'explicà un entès una vegada i segons jo mateix conec de primera mà.
Però la bona notícia que suposa, sempre és única i benvinguda. Una gran alegria!
Abraçades

Assumpta ha dit...

Jo també conec un cas així ;-)

Després d'assegurar els metges a la parella que els nens no vindrien, en van adoptar DOS!!... Nen i nena, a la vegada... i, al cap d'un parell d'anys va arribar la nena petita (que ara ja té uns nou anys) :-))

Enhorabona a la F. pels seus dos fills! :-))