dijous, 24 de febrer de 2011

Va de veterinaris

He dut la Polka a vacunar. Està estupenda, però ja té catorze anys. La veterinària m'ha dit que d'aquí a uns mesos convendria fer-li una analítica i mirar com li funcionen els ronyons. Jo li he dit que si, però no penso tornar a molestar la gata per dur-la al veterinari per fer una analítica "per si un cas" se li ha de donar un pinso caríssim que només es pot comprar a la consulta del veterinari.
La meva gata és feliç i està tranquil·la. No la penso tractar de sospitosa de malaltia.
Sortint d'allà, esperant per pagar, em trobo la M. Té quinze gats, a més dels que va a alimentar al port. Ara n'hi ha un d'ingressat, perquè té una infecció a la geniva(un gat de 15 anys) diu que li dona el pollastre triturat, que li fa neteges de boca, no se quantes coses més.
I jo em sento bastant fatal. Se que si tens un animal l'has de tenir dignament, però em sembla exagerat.
Ja ho sé, que tot el que ella té, desde que el seu marit la va deixar per una noia molt més jove que ella, són els gats dels quals té cura amb passió i dedicació.
També se que no he de jutjar-la. I que fa el bé a aquestes pobres bestioles.
Però potser alguna cosa falla, quan l'única companyia de molts són els animals.
I potser els veterinaris s'aprofiten de la soledat d'aquesta senyora i allarguen la vida als seus gats amb procediments mèdics caríssims que estan vetats a molts humans.