dilluns, 18 d’abril de 2011

El primer diumenge de Rams

Ja hem passat el primer diumenge de Rams sense ella. El primer dia de Pasqua penso que serà més dur. I el primer estiu segur que tendrà regust a buidor, i sen's farà estrany no veure la seva figura rotunda a l'ombra de la palmera on s'asseia sempre a fer randa els horabaixes.
El primer Nadal també farà mal. Molt mal.
Poc a poc, però, el temps anirà passant. Algun dia ens preguntarem quant temps fa que és morta i haurem de comptar els anys, i potser dubtarem de si en fa vuit o nou. I direm, com passa el temps, i direm, quina llàstima que no hagi pogut veure com estan els nins ara, i recordarem alguna anècdota de quan era ella, amb el seu caràcter, les sortides que tenia, els seus defectes, la seva vida tan lligada a nosaltres que ens pareixerà mentida que hagin passat tants anys ja.
Però ara només hem passat el primer diumenge de Rams sense ella.