diumenge, 29 de maig de 2011

Carta oberta al Miquel, en el dia de la seva primera comunió.


Quan tenies quasi cinc mesos et vam batejar. Eres un infant bellíssim i molt despert, encara prenies només pit i eres petit i primet, amb dos remolins al cabell i sense dents. Tot i ser tan petit ja t'endevinàvem en la mirada aquestes ganes enormes d'entendre-ho tot, aquesta barreja de curiositat i repte que encara ara no t'han abandonat.
Però aquell vuit de juny tu no sabies què passava. Recordo que quan et vestia t'ho vaig explicar, “Miquel, avui et batejarem” i tu em vas mirar, i ton pare va dir “si sabessis!”.
No ho podies saber, que per a nosaltres era tan i tan important aquell dia. Ara recordo coses petites, insignificants: tenia molta por que fessis una glopada. Duies una granoteta de fil que encara ara guardem, i que també va dur el teu germà quan el vam batejar. Ara la miro, penjada a l'armari, com si esperés un altre bebè, i em sembla mentida que tu hi haguessis cabut, de tan gran que te'ns has fet.

Et vam batejar a la nostra parròquia. Aquell bateig, però, ens comprometia a nosaltres, no a tu. Ens vam comprometre a educar-te en la fe cristiana.
T'hem estat aquests anys parlant de Jesús. De l'amor de Déu. De com nosaltres pensem que la millor manera de viure és aquesta.
I tu ens has preguntat, i algun cop ens has fet contrari, i algunes vegades has dit “doncs no ho entenc”.
Però ens ha omplert de goig veure que quan t'enfrontaves, tot i la teva tendra edat, a grans interrogants, prenies l'opció de posar-hi a Déu. Quan hem vist que com nosaltres, confies en Déu i et saps estimat, i decideixes que formi part de la teva vida.

El pas que fas avui ja et compromet a tu. Avui ets tu que decideixes participar plenament de l'eucaristia. Avui, benvolgut Miquel, en el teu fer-te gran, amb goig, hi poses Déu. Ell no et fallarà mai, tingueu per segur.

No hem volgut que et fessin regals, i sabem que això ha estat poc entès per gent que també t'estima molt i que volia fer-te algun present.
Però nosaltres volem que avui el teu gran regal sigui aquest: l'eucaristia.
Malgrat tu sents que ja estàs preparat i que saps el que fas, deixa'm dir-te que això segurament ho aniràs descobrint. Ara fas aquest pas, aquesta que esperem que sigui la primera de moltes comunions. Quan vagis vivint, i la vida et doni alegries, i reptes i tristeses, i continuïs posant a Déu en tot el que et passa, i li preguntis i t'enfadis amb ell (també passa a vegades) descobriràs cada vegada més profundament el veritable sentit de l'eucaristia.
Que puguem acompanyar-te tots en aquest camí.

8 comentaris:

Jaume Pubill ha dit...

Què bonic , Maria, tot el que escrius i tot el que hi ha darrere de les teves paraules: una visió del cristianisme basada en el que és fonamental i que hem oblidat massa.
per molts anys a tota la família.

Saltim Salto Quántico ha dit...

M'encanta, la carta, Maria! Em dónes permís per llegir-la a alumnes meus de Religió que aquests dies també fan la Primera Comunió? N'hi ha que descaradament diuen que la fan pels regals... Per cert, el cap de setmana que ve es casa el meu germà i, tot i no casar-se per l'Església, tampoc han volgut regals. És un casament senzill, on només serem 56 convidats. Els familiars ens paguem el dinar i els nuvis paguen el lloc on els de fora hauran de dormir, ja que nuvi i núvia són de diferent comunitat autònoma.
Moltes felicitats per la Primera Comunió i una forta abraçada!

Manel Filella ha dit...

Per molts anys, per la part que et toca Maria...
Admiro la teva valentia...i la claredat de pensament i fe que tens. És que a mi em fa por...encara, de parlar de Déu als meus néts i introduir-los als ritus dels sagraments...,. Als meus fills he volgut que descobrissin Déu pel meu exemple o testimoni i ara amb els meus néts,de 6 i 4 anys, encara sento més responsabilitat, si un dia els he de dir que faig això a ho deixo de fer perquè crec en Déu,Amor i Misericordia envers totes les persones.Un petó a en Miquel de part meva, encara que no el conec (només ser per un video que toca molt bé el violí...)i que sempre es deixi estimar per Jesús.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Jaume, Miquel, Montse, moltes gràcies per les vostres paraules. El Miquel ha llegit aquest post i el vostres comentaris i està tot emocionat.
Montse, evidentment que pots fer-la servir.

Assumpta ha dit...

Unes paraules precioses!
Quina sort llegir que hi ha gent que prepara la Primera Comunió així, amb aquest convenciment i amb les idees tan clares!

Moltes felicitats, Miquel!! :-))

montserratqp ha dit...

Ospes, Maria...quin sentiment i quina fe! Enhorabona a tota la familia.

Marta Loire ha dit...

Hola Maria! Estic intentant preparar la pregària familiar del proper diumenge i he trobat el teu blog de rebot, però m'alegro molt d'haver-hi vingut a petar. La carta a en Miquel és molt maca i li proposaré a la Clara que la llegim. Encara amb l'emoció a flor de pell i l'alegria per la celebració de diumenge, t'envio una forta abraçada.
Marta

Maria Escalas Bernat ha dit...

Marta: Realment la celebració de diumenge va ser molt emocionant. Ha estat un goig compartir amb tots vosaltres aquesta catequesi i aquesta primera comunió.