dissabte, 25 de juny de 2011

Vint anys sense el Bartolo

Just després de Sant Joan, el Bartolo, com tantes vegades havia fet, ens va descol·locar. Sen's va morir quan no tocava. I nosaltres ens vam quedar muts i incrèduls. No pot ser, no pot ser.
Encara ara, vint anys més tard, molts cops penso que no pot ser.
Avui ens retrobarem a la seva parròquia, Maria Auxiliadora. Anirem a missa a 3/4 de vuit. Després ens quedarem als locals, cada u dura alguna cosa de pica-pica, els que encara teniu guitarres porteu-ne.
El recordarem cantant, rient, xerrant i pregant.
Com si no.

2 comentaris:

joanfer ha dit...

Després de vint anys, encara el seguim recordant. Això ens demostra el gran amic i la gran persona que va arribar a ser...
Espero que hagi anat bé l'homenatge, m'hagués agradat molt assistir...
Petons!

Sir 6,14 ha dit...

Em va agradar molt ser-hi. I vaig gaudir de la trobada de després, intentant reconèixer, després de 20 anys, aquells que amb prou feines vaig arribar a conéixer aleshores. Amb molts, ni tant sols vaig parlar, en aquell temps. Llàstima -vaig pensar- deixar escapar coneixençes que amb el temps es podien haver convertit en amistats. Però encara que era moment de recordar, mai és temps de "mirar enrera". Vaig gaudir molt. Gràcies a tots! I especialment a tu, Maria, que malgrat tot, no em vas deixar escapar!