dilluns, 12 de desembre de 2011

L'Arianne

Avui, si tot va com està previst, naixerà n’Arianne. Aquesta nina, que veurà la llum a Los Ángeles, és filla d’en Marcos, un amic molt estimat que fa anys que viu a Amèrica, complint el somni de la seva vida.
Jo tardaré bastant en conèixer-la en persona, tot i que gràcies als miracles d'Internet estarem bastant en contacte, i l’anirem veient créixer d’enfora.
Per a ella jo seré, segurament, una “senyora espanyola”. Algun dia, d’aquí uns anys, Déu sap quants, ens veurem, i a ella li xocarà que algú tan llunyà li tengui tant d’afecte. Recordo aquesta estranyesa de quan jo era petita: amigues de ma mare que em saludaven com si em coneguessin i a mi em feien sentir cohibida. Suposo que jo no podré evitar fer igual. I li diré petitona, t’estimo d’enfora perquè estimo a ton pare, i ella pensarà que estic una mica tocada de l’ala.
Potser ho estic.
No se si ella estimarà Mallorca. Si per a ella serà només un tros de roca enmig del mediterrani on son pare va néixer. Si coneixerà els horabaixes d’estiu que hem conegut nosaltres. Si es deixarà amarar de la llum, del blau immens, dels ametllers gairebé infinits.
Avesada a les proporcions d’Amèrica, és possible que la nostra petita illa li sembli com de joguina, tot està a prop, aquí mateix, i tot és abastable, i els penya-segats de la serralada nord no li pareixeran tan enormes com això, i és possible que es giri i ens digui no n’hi ha per tant.
Aquesta nina que neix avui serà americana. Ni son pare ni sa mare són nascuts a Amèrica, però ella, com tants d’altres, serà una noia americana. Espero que es senti orgullosa dels seus pares, que han travessat oceans i s’han trobat en aquella terra d’oportunitats on tots els somnis caben, i han fet aquesta família multicultural on ella florirà amb el cabàs ple de futur i el passat ple de camins.