dissabte, 4 de febrer de 2012

Mercenaris

Fa uns anys em va trucar un col·lega per proposar-me de participar en una producció que es fa periòdicament en la qual jo ja havia participat i que ell dirigia per primer cop.
La seva oferta era, literalment, treballar el doble i cobrar ben bé la meitat.
Quan li ho vaig fer notar, em va contestar que si ho feia per diners no l'interessava. La meva resposta fou que si, que jo treballo per diners, i que el preu per deixar d'estar amb els meus fills tots els caps de setmana durant dos mesos és un.
Em vaig sentir molt malament, i bastant al·lucinada, que precisament un músic digués això. Vaig estar a punt de preguntar-li si a la peixetera li diu també "si em dónes aquest rap per diners no m'interessa!"
No vaig voler barallar-me, simplement vaig refusar, i em pensava que havíem quedat de "bon rollo". Va fer la producció amb estudiants que van acceptar aquelles condicions. No la vaig anar a escoltar, o sigui que no puc jutjar com va sonar, tot i que gent que hi va anar em va dir que no els havia agradat gens.
Ara aquesta persona ha contestat una entrevista, està publicada a internet, en la qual diu que quan va dirigir aquella producció es va desempallegar dels mercenaris.
Així de cru.
I jo només voldria que algú m'expliqués de quina manera un músic que pretén viure de la seva feina és un mercenari.
No anem bé.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Noia, tens tota la raó.

La gent treballa per guanyar-se la vida.

Al Mercadona compro menjar per diners. La perruquera em talla el cabell (que, per cert, ja toca) per diners, si vull anar a fer un talladet al Viena no me'l regalen pas, m'ho cobren... i si em fa il·lusió un llibre en concret i no tinc els diners per comprar-lo, m'aguanto.