dissabte, 12 de maig de 2012

La capsa negra

Una de les coses que més m'agrada de la meva feina és com aprenc. Aquests adolescents inquiets, a vegades desafiants, moguts, sempre intensos, em deixen molt sovint amb la boca oberta. Quanta riquesa hi ha en les seves afirmacions, amb les seves ganes de viure la vida intensament, en la seva descoberta del món. A vegades em diuen una frase sense cap intenció de transcendència però em fan pensar tota la setmana. Aquests dies estic corregint treballs sobre una pel·lícula que els vaig passar fa poc a classes d'ètica. Es diu "el bosque", i si no l'heu vista us la recomano, està molt bé.
En aquesta pel·lícula hi ha unes famílies que han decidit fugir de la ciutat, on havien estat víctimes de delictes violents, i fundar una societat utòpica en un petit poble, rodejat d'un bosc frondós. Allà viuen en harmonia i bona relació entre ells una vida senzilla, amenaçada només per uns monstres que són al bosc i que no els deixen travessar-lo.
Cada família guarda a casa seva una capsa negra. En ella hi tenen records de la seva vida a la ciutat, i dels motius que els van portar a aïllar-se. Una de les preguntes que els he fet al treball és què hi guarden a la caixa negra, i perquè. I les respostes m'han fet pensar.
El que ara dic no és el que m'han contestat els alumnes, sinó les conclusions que he tret jo a partir de les seves respostes.
Alguns alumnes diuen que tenen les fotos guardades allà per a oblidar-les, altres diuen que les tenen per a recordar-ho sempre. I com diu el poeta, "no es lo mismo, pero es igual". Al capdevall, molt sovint és el mateix, voler oblidar i recordar-ho sempre.
A vegades, sabeu, hi ha coses que no es poden oblidar. Que no surten del nostre cervell, per més que ho intentem. Molt sovint, quan intentem ofegar pensaments en realitat els donem més força. Per això aquesta caixa va bé. Perquè es guarda allà, saps el que hi ha, no ho amagues, però tampoc ho aireges. Acceptes el teu passat, les ferides que mai guariràs, el dolor que has passat. És allà. T'ha fet com a persona, i no ho vols oblidar. Però estar-hi pensant sempre és dolorós i estèril. Per tant, ho tens a la capsa negra.
Podria ser la capsa negra una metàfora de l'inconscient? Podria ser, però el que posem a la capsa negra ho fem conscientment, activament, dolorosament. Ens costa, ficar-ho allà. Acceptar que han passat coses que no volíem que passessin, i que no hauria d'haver estat, però forma part ja de la nostra història.
Un record. Per a no oblidar-ho mai. Però també per a no permetre que condicioni la nostra vida.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta setmana ha estat especialment dolorosa. Àllò que et passa que et treu el son i la calma. Penso, però, que per a posar alguna cosa dins la capsa negra ha de passar un temps, has de poder-ho pair i la calma, per molt que t'ho proposis, triga una mica a tornar. No ho creus?

Martha

Ventafocs x ha dit...

Hola Maria,

M'ha fet ganes fer-te un regalet, el tens al meu blog.

Una abraçada!

Joan Abellaneda ha dit...

MOLT INTERESSANT MARIA, per a fer una bona reflexió

per cert jo també sóc mestre, de primària però, i visc a mataró i tenim una amistat virtual en comú, la ventafocs, que és qui m'ha dut fins el teu bloc a partir del premi liebster

una salutació ben cordial
joan