diumenge, 27 de maig de 2012

Què explico de sexualitat als meus alumnes adolescents (1)

Quan tenia dotze anys a escola em van explicar com es feien els nens. Em van posar unes diapositives amb papallones i bebès, i em van fer aprendre de memòria una frase que encara em sé:
"en un acto de profundo amor dentro del matrimonio mujer y hombre se unen para dar vida a un nuevo ser".
I clar, jo ho vaig entendre perfectament: que per que nasqués un nen feien falta papallones i matrimoni.
Hi penso cada any, quan em toca parlar de sexualitat amb els alumnes d'ètica de tercer d'ESO. Són classes molt difícils de fer, però algú les ha de fer, i me les preparo molt a consciència, intentant trobar un to proper a ells, dir les coses clares i pel seu nom, però no deixar que la classe s'esvaloti o vagi per camins pels quals no ha d'anar.
Cada grup és un petit calidoscopi, i malgrat tingui el guió molt clar moltes vegades les inquietuds d'uns o altres et fan posar més el focus en un aspecte o un altre. Hi sol haver moments de rialletes, també les típiques brometes (En aquest tema tindrem deures a casa? Hi haurà pràctiques? Farem exàmens orals?) Però normalment aconsegueixo centrar-los i parlar a fons d'un tema que els interessa molt.

Què els dic?


Començo, més o menys, dient que la sexualitat és una faceta molt important de la seva vida que els pot fer immensament feliços, i també immensament desgraciats. Val la pena que s'aturin a pensar com volen exercir aquesta vessant, perquè les connotacions del sexe van molt més enllà del que és purament físic. El sexe és molt més que una gimnàstica divertida.
Sé que alguns han arribat més lluny del que els seus pares s'imaginen. També sé, però que molts d'ells, la majoria, encara no. Cadascú ha de trobar el moment i la persona amb la qual val la pena encetar aquest camí, i això els ho recalco molt. 
El que és molt clar és que la primera persona amb la que fan l'amor, la recordaran tota la vida. Per tant, més val que pensin bé a qui li volen donar aquest poder ( a un tio borratxo que han conegut una nit de cap d'any? Segur que és aquest a qui volen recordar  sempre?)
Els solc dir que si dubten o no tenen alguna cosa clara, més val esperar, que mai se'n penediran d'haver esperat una mica, i que potser sí que se'n penedeixen de no haver esperat prou.
Potser els semblo una mica antiga, quan els dic això, però m'és igual.
Moltes vegades quan començo en el tema alguns em miren en plan "ara va aquesta a explicar-me lo de sempre… si jo ja ho se tot!".
I no. Mai se sap tot. Es tracta d'anar aprenent. Perquè nosaltres anem creixent, i el nostre cos va canviant, i també el de la nostra parella. Mai "se sap tot", i és fantàstic anar-te meravellant de com malgrat  vas fent anys mai deixes d'aprendre i sorprendre't.

Continuaré amb el tema en posts següents.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ahir justament vaig encetar el tema amb la meva filla adolescent de 13 anys. M'ha fet gràcia llegir la mateixa frase que has escrit: mama, jo ja ho se tot! Això no és veritat, perquè jo amb 41 anys encara n'aprenc, de coses. Ja m'agradaria jo haver tingut una mare que em respongués als meus dubtes: "per fer nens cal estar molt juntets", "ahir a la nit, quan em vas sentir, jo reia" ara m'agradaria poder-ne parlar amb ella obertament, segur que li hagués agradat. Fa poc em vaig comprar un llibre que una amiga em va recomanar per a donar-li a la meva filla: "És encara més, el teu sexe" de Sílvia de Béjar. La veritat és que de moment sóc jo la que estic aprenent coses i com que la resposta de la Maria, de moment, és quin fàstic, per ella, m'esperaré. Potser cal començar tenint parella perquè això del sexe passi a ser alguna cosa més que quin fàstic.

Potser en podríem parlar hores i hores, però de moment et deixo aquestes pinzellades!

Martha