dilluns, 18 de juny de 2012

Estimar, quin pal.

La M., que està en els primers llocs del rànquing de bones amigues, està malalta. He estat uns dies missing per això. Avui ho explicava a unes companyes de feina, vaig anar a dormir a casa seva dos nits, ara està ingressada i està en mans professionals.
I les meves companyes de feina em deien que quin pal, ara amb el fi de curs, a sobre de la feinada que tenim, haver de dormir fora de casa. I jo he dit, i ho sento de tot cor, que és un goig tenir amics a qui estimar tant.
I és que tot ho podem mirar en plan negatiu i en plan positiu, i si bé he passat dues nits dolentes, no són res comparats amb els dies (i les nits!) intenses i vibrants que la M. i jo hem compartit. Estic molt agraïda a Déu per haver-la posat a la meva vida.
Potser hi ha gent que no té el pal d'haver d'estar pels amics, perquè són coneguts, o amics del Facebook.
Jo tinc la sort de tenir aquest pal, d'estimar-la. I de poder estar al seu costat en aquests moments.
(per cert, ja està molt millor, un dia d'aquests li donaran l'alta i em renyarà per aquest post)

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Cal llegir posts com aquest teu de tant en tant, Maria... no fos cas que se'ns oblidés quines són les coses importants ;-))