dijous, 6 de setembre de 2012

Coses de ser mare.

Jo deia "Jo seré una mare de les que no criden". Ho tenia claríssim. Que no s'havien de perdre els nervis, que si amb els fills es raonava ells ho entenien. Que sentaria molt bé les bases, que no aniria saturada, que no reproduiria esquemes caducs, que no repetiria frases fetes, que a casa les coses es parlarien molt i que viuria la meva maternitat serenament.
I després ve la veritat i t'estavella totes les teories amb personetes a les quals se'ls ha de repetir les coses mil i una vegades, que et treuen de polleguera, que esgoten la teva energia fins a límits insospitats. Que no saben que tu tenies uns plans d'abans que ells nasquessin.
I et trobes després un vídeo com aquest a internet, i somrius, perquè veus retratat tot el que estàs fent ara.
Aquesta senyora més que mare és àvia, i a més està en argentí, però de debò que m'he sentit tan i tan identificada que no puc evitar de penjar-ho.

 Per cert, que hi ha una altra versió, sense censura, que em temo que és més fidel a la realitat