dissabte, 22 de setembre de 2012

La vocació

Em truca a la feina l'antiga tutora d'un noi que ha entrat nou enguany. Em pregunta per ell. Li dic més o menys com va.
Després m'explica la situació, bastant complicada, que té aquest nou alumne a casa. Em diu les coses que ha fet amb ell, que encara ara s'envien mails, que és un noi que necessita molt d'afecte, i que si aconseguim que es senti estimat i valorat en traurem molt, d'ell.
Em demana que qualsevol cosa li ho faci saber.
Jo li agraeixo molt que hagi tingut aquesta atenció. No només perquè em facilitarà enormement la tasca que farem amb ell, sinó perquè sobretot, ha demostrat que és una gran professional. Va més enllà del que s'espera d'ella.
Sabeu, malgrat les retallades, hi ha gent que treballa a fons, que dóna molt més, que viu la seva vocació plenament i s'implica, que arriba on les estructures es queden curtes.

Per cert, la noia que m'ha trucat és funcionaria. 

2 comentaris:

montserratqp ha dit...

Chapeau! I gràcies per escriure-ho. Sabem que existeixen moltes històries i vocacions com aquesta i és bo anar-ho recordant.

Maria Escalas Bernat ha dit...

Per això ho he escrit!
No se, estem envoltats de pessimisme, de males notícies, i cal recordar que hi ha un munt de gent que fa el possible per millorar el món.