diumenge, 4 de novembre de 2012

Explicar coses als nens


No us ha passat mai, això d'intentar que els fills llegeixin llibres que ens havien agradat molt a nosaltres i que sigui un fracàs?
A mi m'ha passat, amb  El petit príncep, (que cursi, em va dir) i amb El món perdut (A. Conan Doyle)  ho va trobar "un rollo". Com pot ser "un rollo" una història d'una gent atrapada en un lloc amb dinosaures amenaçadors? Com pot ser "cursi" la història tendra del petit príncep?
Amb la catequesi també ens hi trobem: moltes vegades fem l'explicació amb un power-point, i això és el mínim perquè els nens els interessi, i ens pensem que som super originals, però per a ells el més normal del món, el punt de partida, és això. Un power-point no és, en absolut, cap novetat.
I és que no podem pretendre tenir els nens asseguts a la taula mentre els expliquem meravellats el miracle dels pans i els peixos. S'avorreixen. El Son Goku fa coses més guais. Què és la matança dels innocents davant la destrucció de tot el planeta Vulcano? I el lleó de Narnia també ressuscita, i l'Obi-Wan, després de mort, també s'apareix als seus deixebles per donar consells.

I és que els nens d'avui en dia són molt diferents a com érem nosaltres. Estan en un món absolutament visual i tecnològic. Els seus herois, la seva mitologia, és molt diferents als nostres. Si pretenem explicar les coses com ens les havien explicat a nosaltres, fracassarem.

Cal, doncs, un gran esforç per part nostra, ser molt creatius, i això dóna molta moltíssima feina. Però és que si no som creatius nosaltres amb el nostre missatge no arribarà. El repte, suposo, és no perdre el fons buscant una forma atraient. Però no oblidem que els regals que s'obren amb més il·lusió són els més ben embolicats.

Us deixo amb un vídeo molt bo: la caputxeta vermella, explicada als enginyers.