dissabte, 10 de novembre de 2012

He pregat per tu

Tinc una companya de feina que jo trobo encantadora, i que aquests dies està passant per moments aspres. Avui li he enviat un mail, dient-li que li envio energies positives. Després he pensat que sóc ben beneita, perquè el que en realitat faig és pregar per ella, i pel seu marit.
Em passa molt sovint, que em talla fer saber a la gent que prego per ells. Penso que a tothom li agrada que els altres es preocupin per ells, però això de "prego per tu" moltes vegades costa d'entendre, i per això ho maquillo d'"energia positiva" Potser és més light el concepte? Sovint quan dic que sóc creient veig com la gent es descol·loca, bé, la gent que té una visió del cristianisme potser una mica esbiaixada i es pensa que tots els que anem a missa som d'una determinada manera de pensar. M'agrada que la gent vegi que som molt diversos, i que a dins el paraigua de l'església hi cabem tots. Algun cop m'he sentit a dir que "sóc massa normal" com per anar a missa (?)I no he sabut si prendre-m'ho com un compliment, la veritat.
Què faig quan prego per ella? Li demano al Senyor que li enviï fortalesa. Que l'agomboli, que pugui sentir el seu amor immens. Li demano al Senyor que el seu marit es curi. Una altra persona pot entendre això com "energia positiva", i com que no sé si ella és creient, he començat així, "t'envio energia positiva".
Però després, sabeu? He volgut "sortir de l'armari", i ho he traduït, i li he dit "vaja, que prego per tu i pel teu home".