dimarts, 13 de novembre de 2012

Sóc beneita?

De fet, volia posar "sóc gilipolles?", però he pensat que com a títol era una mica massa gruixut. Mireu nois, és que a mi em van educar en la creença que quan fas el correcte et sents bé. Que molt sovint l'única recompensa d'actuar bé és el sentiment de fer el que toca. Però darrerament em sento ben beneita. Perquè actuo de la manera que em dicta la meva consciència, i això no em fa sentir millor.
I el que ha inspirat aquest post és la meva decisió de fer vaga demà i el desconcert en veure la resposta dels meus companys de feina, però no només això. És com massa complicat, i suposo que massa íntim, enumerar les moltes coses que em fan sentir d'aquesta manera, però  darrerament fer el que considero que és correcte, no em fa sentir millor, sinó més aviat naïf.
No ho se, potser és que m'estic fent gran, o que les grans certeses en les que creia s'estan ensorrant.
Però bé, les raons per les quals vaig fer vaga la passada vegada continuen vigents, encara amb més força que abans, si cap. (les podeu llegir clicant aquí)
O sigui que demà faré vaga.
Tot i que em pregunto si sóc gilipolles o la darrera romàntica.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ni una cosa ni l'altra. A la vaga!

Vidal Grané ha dit...

És que avui en dia s'hauria de mirar una altra manera de fer vaga. Abans era molt ocasional tot això però ara també ens hem immunitzat de tantes i tantes protestes (ei, que legítimes no em mal interpretis). Cal canviar el model també amb la manera de protestar.

Anònim ha dit...

El problema de tanta vaga és que estan polititzades en excès: si els que manen són els nostres els hi legitimem tot i si són els altres organitzem una vaga cada dos per tres. Jo no lidio batalles amb les que no es guanyarà res, més que una part del meu sou. Però respecto els romàntics que creieu que es pot guanyar alguna cosa. Definitivament m'he fet gran!

Lectura y Café ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu, i a més a més, crec que sóm un poquet idealistes. Jo també faig vaga.

Lectura y Café

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo no puc fer ni deixar de fer vaga. Treballo dins el meu convent, cuidant els meus germans. Però penso que les vagues serveixen de poc quan un govern té majoria. A més a més, a uns se'ls obliga a tencar, a d'altres se'ls obliga a treballar, perquè necessiten el sou que perdrán. Crec que les manifestacions, en tant que totalment lliures, demostren més la voluntat del poble. Per`. en els dos casos, amb majoria absoluta, s'ho passen pels "dellonsis". Però no els beneita. Crec que jo també hauria fet vaga. Una abraçada: Joan Josep