dilluns, 10 de desembre de 2012

La salut

Quan jo era petita, a Mallorca dormíem amb sa meva padrina. Recordo que la sentia resar per la nit. I deia sempre "donau-los salut, bon Jesuset!"
Ho deia amb una entonació tràgica que a mi, aquí entre nosaltres, em feia una mica de riure. Jo tenia potser sis o set anys, i la salut era quelcom tan natural com que el cabell creixés o que per la nit dormíssim.
Jo no tenia consciència que la salut fos quelcom tan fràgil, un bé tan preuat.
Avui hi he estat pensant, en ella. De fet, en qui he pensat és en la Marga. Ja fa prop de vuit mesos que va morir, i el seu record continua viu entre els que vam estar d'una manera més o menys activa, presents en la seva lluita.
Avui estic malalta. M'ha començat una grip (suposo que és això!) i em fa mal tot el cos. Al matí he anat a treballar, però tenia calfreds. Quan he tornat a casa, a peu, tenia plorera del mal que em feia tot el cos.
Mentre feia el dinar pels meus fills, pensava en ella, en la Marga. Jo d'aquí a tres dies estaré bé, només estic atupada, com si m'hagués adormit a dins la rentadora i algú m'hagués centrifugat, però això passarà. En canvi hi ha mares que pateixen, i molt, i no veuen la sortida.
I els meus fills, avui... buff, no podia amb ells. Tenia ganes d'anar al llit i deixar-los, i que mengessin qualsevol cosa i em deixessin descansar.
I després pensava en la lluita de mares com la Marga, que tot i estan malaltes somriuen i estan amb els seus fills i filles, i tiren endavant.
A la Marga li faran un homenatge demà dia 11, al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. Serà a les 19,30. Es recolliran fons per la lluita contra el càncer.
Jo no hi podré anar. Però hi seré de tot cor.