dimarts, 5 de març de 2013

Amigues de tota la vida

Quan vaig saber que el programa Respira demanava testimonis d'amistats que duren tota la vida, de seguida vaig pensar en la meva mare, (la Magda) i la Tona, i vaig enviar un mail explicant una mica per sobre la seva història, perquè penso que és molt maca. 
Van néixer amb quatre dies de diferència, una a Mallorca, l'altra a Mataró, de dues famílies totalment diferents, amb realitats molt diferents. Una casualitat va fer que es coneguessin, per carta. Al cap d'uns anys es van conèixer personalment. Quan la meva mare i el meu pare es van casar i al meu pare el van destinar a Barcelona, van venir a viure a Mataró perquè aquí tenien la Tona. I aquella amistat va continuar creixent, i mai s'ha aturat. Quan feia cinquanta anys que eren amigues, els seus fills els vam regalar un cap de setmana juntes a un balneari.
Els del programa Respira van voler conèixer més la seva vivència, i les van incloure en aquest programa que teniu a continuació: elles surten al principi. M'agrada molt això que diuen, que els amics són la família que tries. M'agrada també perquè són ben bé elles, molt naturals, estan molt tranquil·les, molt casolanes... L'amistat és feta de petites coses quotidianes, i també grans gestos de generositat, moments compartits, deixant respirar a l'altre, agombolant-lo, o recollint-lo si cau. M'agrada que entenguin l'amistat d'aquesta manera: no necessitar ser-hi físicament sempre, però saber que hi pots comptar, passi el que passi. Perquè han passat coses, sabeu? I sempre s'han fet costat. I a vegades fer-se costat vol dir escoltar, a vegades vol dir parlar, a vegades vol dir asseure's amb una tassa de cafè (o una copa de cava, en el seu cas!) i deixar lliscar les estones vibrants.
Aquesta és la seva història, i m'encanta. A més, trobo que el programa és molt maco i molt ben fet.
Aquí us el deixo: