diumenge, 28 d’abril de 2013

Lliçons inesperades del meu fill

Ja us he comentat més d'una vegada i més de dues que els meus fills moltes vegades tenen sortides que em deixen K.O una bona estona. 
Ahir, per exemple, estava en una perfumeria, esperant per ser atesa. M'acompanyava en Miquel, que ja té dotze anys, i entretenia l'espera passejant-se i mirant els perfums, les cremes, els pinta-llavis i els esmalts d'ungles posats en aquells mostradors tan bonics, arrenglerats i amb degradats de colors. 
I de sobte, se m'acosta, i em diu:
– "Mare, en aquesta botiga ho fan tot al revés".
La dependenta en aquells moments estava atenent-me i va dir per què ho dius, maco?
I va i contesta el meu nen:
– Perquè aquí tracteu les coses que no són necessàries com si fossin imprescindibles. 
Apa. Què us sembla?
(la dependenta va dir "quines sortides!" No sé si no ho va entendre o és que es va quedar tan de pasta de moniato com jo)

1 comentari:

Pep ha dit...

Enhora bona per tenir un fill que raona les coses tal com són.

El meu fill quan tenia sis anys i en feia un que era aquí (va arribar d'un país llunyà) em va preguntar, al veure que treia diners d'un caixer, si no seria més fàcil la vida si tothom tingués una tarjeta com la nostra.