divendres, 20 de setembre de 2013

Com treballava la peixatera

Avui, aprofitant que quan hi he passat no hi havia ningú,  he entrat a una peixateria nova que han obert al barri. La peixatera era una dona una mica més jove que jo, i com moltes peixateres, malgrat el davantal anava molt més mudada i pintada que jo.
M'ha rebut amb un somriure. Jo estava mig distreta, li he demanat lloms de salmó.
Ha agafat un salmó i me l'ha mostrat, mira que maco, m'ha dit amb un deix d'orgull. L'ha deixat damunt el tallant, i després d'escatar-lo enèrgicament, ha començat la seva operació de precisió amb un ganivet enorme que a les seves mans semblava lleuger.
No duia guants, i he pensat que amb la temperatura a la que està el peix i la humitat era estrany que no es protegís, perquè se la veia molt coqueta.
I després li he mirat la cara. Feia un posat de concentració que a mi m'ha fascinat. Amb una habilitat i una precisió que a mi m'ha fet recordar una virtuosa del piano, ha tret totes les espines estirant-les amb unes tisores fent de pinces, talment com si estigués arreglant la peça per a un bebè o un amant. 
Quan ha acabat, se l'ha mirat satisfeta i ha mig somrigut, ja està, diu, i ha fet un darrer gest: amb les puntes dels dits l'ha acariciat amb gràcia, satisfeta de la seva obra d'art, buscant si se li havia escapat alguna espina.
M'ha donat el paquet, amb una branqueta de Julivert i un somriure ben ampli.
I jo he pensat quin goig de peixatera. Quin gust, la gent que li agrada la seva feina. Que maco que seria que tothom pogués gaudir del que fa per pagar la hipoteca, que tant qui et ven el peix, com qui té cura dels teus a l'hospital o qui dissenya les cases on viuràs faci amb amb passió el que li toca fer.
I jo, que estic començant el curs amb un munt d'adolescents bulliciosos, he rebut una lliçó d'aquesta dona, i a l'hora de dinar he parlat d'ella als meus fills.

3 comentaris:

teresa ha dit...

m'acaben de recomanar el teu blog... i serà perque soc Mallorquina arrelada per terres de Catalunya, que he pensat trobar un raconet agradable al teu blog, i veig que així serà!
Crec que tots tenim l'obligació de buscar el que ha trobat la teva peixetera, el plaer de gaudir del que fem , referent al tema permeteu.me que us recomani un escrit http://152aace3e5.url-de-test.ws/doce-caballitos/

a Gaudir!!!

Laia ha dit...

Molt xula la història d'avui!!!

Laia

Maria Escalas Bernat ha dit...

Teresa, moltes gràcies, benvinguda al blog, ja ho saps, aquí em tens.
Laia, m'agrada que t'agradi