dissabte, 26 d’abril de 2014

Cantant

foto Laia Campos
Ahir vam fer el darrer concert, al Palau de la música, i avui m'han preguntat què he sentit cantant el Rèquiem de Brahms. I com que la persona que m'ho ha preguntat sap de què va la història li he pogut explicar, i crec que m'ha entès. Ara us ho intentaré explicar, però no sé ben bé si me'n sortiré.
Què se sent cantant això? 
No es pot expressar, no ho pot entendre qui no ho ha viscut, i això que vaig a dir ara, segurament els que no són músics no ho entendran, i em diran exagerada. És, i perdoneu-me la franquesa, una experiència de plenitud i de plaer tan intensa, que està entre lo espiritual i lo sexual.
No us esvereu. Deixeu-me continuar.
Cantant això entens el significat de la paraula comunió. Un munt de gent fent el mateix, i tan intens. Arribes a un estat de transcendència. Deixes de ser tu. Ets part d'un tot. Ets una gota de rosada en el camp d'herba. Ets el silenci vibrant del levare. Ets la nota que faltava per completar l'acord.
Experiència sexual, sí, deixeu-me dir-ho tranquil·lament, i altre cop, els que ho han viscut m'entendran.
Aquesta commoció que tens quan quelcom tan teu de tu va més enllà de tu mateix, i es fon, en algun punt, amb un altre, que també et dóna quelcom tan seu. Aquesta sensació de liquar-te, de desfer-te, de fondre't. 
Cantar això ha estat carnalment espiritual. Un gran regal que m'ha estat donat, i que poso a la maleta de les coses per les quals ha valgut la pena estar aquí.

4 comentaris:

pons007 ha dit...

una altra cosa que com a inepte musical total no podré experimentar...

Pere de can Peret ha dit...

Sobre el cant coral no en tinc experiència. Personalment toco la guitarra i canto en un grup de música on ens definim com a folk per pensar. Desfruitem molt i intentem transmetre valors, però com a experiència intensa, crec que no podem “competir” amb una formació coral convençuda del que canta. Felicitats!

Maria Escalas Bernat ha dit...

pons007 al manco escoltant música es pot arribar a prop, de tota manera, l'experiència de formar-ne part activa és insuperable.
Pere de can Peret: a mi m'atrau molt la música que "fa pensar". No es tracta de "competir", sinó de complementar. Un dia canto Sílvio Rodríguez, i l'altre dia Brahms. Les dues coses m'omplen de manera diferent.
Gràcies pels vostres comentaris!!

Maria Escalas Bernat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.