dimecres, 25 de febrer de 2015

Traieu la llengua

La meva padrina, la mare de ma mare, no tenia gaire manies. Això de la pedagogia moderna i de no voler traumatitzar els al·lots, per a ella era un doi. Era d'aquelles dones que estimava a crits, que et pessigava fort si parlaves a missa i que et feia passar les manies amb dues galtades. Que si s'enfadava amb tu et preguntava, amb la veu gruixada, em vols besar es cul?, i que per la nit tenia una feinada de passar rosaris per tots els que estimava. Que matava gallines amb la naturalitat que jo estenc la roba, i en feia un brou que reviscolava un mort.
I sí, malgrat era molt avançada en força aspectes (venerava al papa Joan XXIII, i suposo que el que hi ha ara li agradaria ben molt!) era  bastant no sé si dir-ne antiga en molts altres.
Tot això per explicar-vos que, quan jo era petita i li deia que tenia por (perquè casa seva era una casa de poble, amb racons foscos i zones que a mi em semblaven amenaçadores) ella em deia
- Saps què li has de fer, a sa por?.... treure-li sa llengo!
I jo, que vaig anar a monges i sóc obedient, anava per la casa amb la llengua a fora, intentant així fer fugir por. 
(Realment si la por m'hagués trobat, s'hauria esclatat de riure)

Bé, doncs avui, he tret la llengua. 
M'esperava un dia tetris. Amb tot de petites peces, de gestions per encaixar, d'urgències que requerien la meva atenció. 
Ahir nit no podia dormir, repassant tot el que m'esperava avui.
I pel matí, mentre esmorzava, he alenat ben fort, tu pots, tu pots, m'he repetit. Poc a poc. Seràs capaç.
No m'ha sorprès poder fer-ho tot. M'ha sorprès que no m'ha ensorrat, que he estat eficient, i que fins i tot, al migdia, he pogut aturar-me a una mercat i m'he fet un petit regal: he comprat maduixes, per fer-me un homenatge, per celebrar que me n'estava sortint.
Encara no he acabat la jornada, i fins d'aquí a massa estona no podré baixar de les sabates i relaxar-me. 
Però, enlloc de sentir-me saturada i incapaç, encarar l'estrès alenant fort i convençuda que podria fer-ho m'ha anat molt bé. 
Com quan treia la llengua a la por. 

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Pam i pipa a la por!

Pep ha dit...

i és clar que si.
de fet si vols que et digui la veritat m'estimo més un dia estressat, que no pas un dia sense esma.
quan més electric vaig, més viu em sento.
bon profit, per les maduixes ¡¡

Maria Escalas Bernat ha dit...

Xavier, doncs sí... però quan ets nena no ho veus tan clar...
Pep, tens raó, però entre poc i massa, la mesura passa, que deia sa Padrina