dimecres, 11 de novembre de 2015

Els anys i els amics

Quan vaig fer vint-i-cinc anys, em van fer una festa-sorpresa xulíssima, en la que vaig haver de fer una gincama i passar diverses proves per aconseguir els regals que m'anaven donant (vint-i-cinc, en total, com no)
De tots aquells presents, el que guardo amb més estimació és un àlbum amb tot de dedicatòries d'amics, alguns que vivien ben a prop, altres que ja eren massa lluny en Kilòmetres, però ben dins del cor.
Va ser una tarda estupenda, que es va allargar fins a una nit memorable en què em vaig anar a dormir feliç i extenuada, demanant poder tenir sempre aquella gent que em feia sentir tan estimada al meu costat. 
Demà fa vint-i-un anys que en tinc vint-i-cinc, i he recuperat aquell àlbum.
Amb tendresa veig fulls de gent que ja ha marxat: els meus avis, la tia monja... i algú ben jove que no li tocava encara.
Dels que encara són vius, puc dir amb goig que encara en mantinc el contacte amb la gran majoria, i que, a dia d'avui, gairebé tots repetirien a l'àlbum. Puc dir que he perdut pocs amics, en aquest procés de créixer. 
I també dic amb goig que n'he afegit d'altres, que en aquell moment no havien aparegut, o que ja coneixia però no eren ni de bon tros tan importants per a mi com ho són ara.

Doncs això. Que em sento afortunada. Pels que m'acompanyaren en aquells anys tan feliços, pels que encara ho fan, pels que de ben segur s'incorporaran a aquest viatge.
Gràcies, de debò.

9 comentaris:

pons007 ha dit...

Fa molt d'aquells 25 anys? No et vull treure mèrits, però si aquest any en fas 26 tampoc es que tingui gaire mèrit haver-los conservat :P

Maria Escalas Bernat ha dit...

Hahaha!!! En fa vint-i-un!

Anònim ha dit...

Nena, busquem data i fem un dinar/sopar/cafè/cerveseta...

Martha

Maria Escalas Bernat ha dit...

Martha! sí, però JA!

vincent Guilloteau ha dit...

Tienes razon Maria,
no entenc tot de tu texto pero me encanta leer tus palabras
tienes amigos y desde mucho tiempo. Creo pensar que soy uno de los amigos de todos estos anos.
Una amistad que atravesa la distancia, las diferencias de cultura y de historia es un tesoro. La guardo cerca de mi corazon.

Como muy a menudo te deseo un cumpleano con retrazo pero sabes como pienso a ti.

que vive l'amitié au delà des frontières
Vive la liberté, l'égalité et la fraternité
muchos besos
Vincent

Maria Escalas Bernat ha dit...

Querido Vincent, tu eres uno de ellos, evidentemente.
Después de tantos años no he conseguido nunca pronunciar bien tu nombre, pero tu me perdonas!
También para mi tu amistad es un tesoro.
Besos a la familia, estamos en contacto!

Laia ha dit...

Hola, Maria!!! A mi m'agradaria ser una de les que ha aparegut més tard i que celebrarà els teus 50 amb tu!!!! Un petó! :)

Laia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laia ha dit...

Se m'havia duplicat el missatge!!